5 de febrero de 2016

BARRANC DE COLLBIRRÓS: GEL I NINOT DE NEU

La Vall de Boí al Pirineu de Lleida  ha estat el lloc escollit per anar a passar un cap de setmana de neu i fred, però ens hem trobat amb poca neu i força calor.
QUIN HIVERN QUE PORTEM!!
A migdia, la població de Taüll ens rep amb aquesta imatge tan pròpia del mes de maig.


Abans, però, hem hagut de fer unes quantes hores de cotxe. 
Menys mal que hem fet torns al volant!


Un cop a la vall i com no podem entrar al camping fins a la tarda, decidim pujar a l'estació d'ski.
És allí on comencem a veure gel, però al terra.


Tot pujant descobrim que el barranc de Collbirrós té la seva catarata formada!!


Fem via cap al final del parking i deixem el cotxe al lloc més allunyat de les pistes.


Hi ha ganes de sortir a fer ninots de neu i estirar les cames, però primer cal abrigar-se.


Preparats?


Vinga nois, que és cap allà...


... no, papi, la neu està allí!


Finalment aconseguim reagrupar-nos i fer una foto  amb la zona innivada de les muntanyes de Boí-Taüll.


Marxem en direcció contrària, tot carregats de material i més, cap a la zona de Collbirrós.


A mig camí, en un plà ben ample ens aturem a menjar i a construir el ninot de neu que fa setmanes que hem dit que faríem.


La mami ens observa mentre fem feina.


Ja tenim el cos i ara és el torn de fer el cap.


Qui posa la pastanaga?


L'Irene i l'Iván, contents amb l'Olaf.


Objectiu del dia superat!


Cada cop ens esforcem més, oi?


El destruïm?


Sííííí!!


Decidim aprofitar el que queda de dia apropant-nos una mica més a la catarata de Collbirrós.
L'Iván localitza una girafa de neu.


La catarata està prou gelada com per impressionar, però no ho suficient per escalar-la sencera i amb seguretat. Els petits decideixen que és hora de fer un segon esmorzar.


Mentre la tropa es queda en lloc segur...


... em poso els grampons i m'apropo a  la catarata creuant el riu.


D'aprop encara és més bonica.


Gel al riu.


Detall fred.


Seient de gel.


Es veu força aigua corrent per sota, cosa que impressiona de veure.


Tot i així, les zones més allunyades de la columna central tenen un bon gruix de gel ben assentat sobre la roca. Decideixo enfilar-m'hi uns metres.


Una mica més amunt, la cosa empitjora per moments i el gruix de gel es va fent més prim.
És hora d'abandonar el gel i trobar la seguretat a la roca.


Recorregut que he fet en solitari fent una mica de gel i una mica de dry-tooling per sortir caminant per la muntanya.


Repte superat.


Vistes de de dalt cap al camí que hem de tornar a recòrrer per tornar al cotxe.


De nou juntets.


L'Isaac amb la mami a la catarata.


Aquest parell han descansat una mica i estan amb ganes de més neu.


Però hem de tornar amb calma cap el plà.


L'Iván buscant el millor pas.


Ja en zona segura es posen a córrer.


Et perseguiré!


Xuts a la neu.


- Podem fer forats a la neu amb els piolets??
- Millor agafeu les pales, no?
- NOOOOOOO


Finalment podem fer una foto dels tres petits a la neu.


S'està fent tard i cal tornar abans no es faci fosc.


Encara ens queda una estoneta per arribar a l'aparcament.
Un cop canviats de roba i asseguts al cotxe, la nit no trigarà en arribar i ens haurem de aixoplugar a dins la cabana que tenim llogada per no passar fred, que demà tocarà sortir de nou un cop el sol es desperti, o potser abans.


L'Isaac ha pogut gaudir per primera vegada de a neu. Esperem que en puguin ser moltes més.
Un petonet, carinyete.

22 de enero de 2016

UN MAXICOSI A LA COLUMNA DEL VERDET

PER FI!!!
És divendres i ho hem aconseguit: una setmana amb unes temperatures més baixes que les que venim patint aquest hivern tan estiuenc. Les glaçades nocturnes han fet que el gel torni a aparèixer en cotes altes tot i que la neu no ha caigut al Pedraforca. 
Deixem l'Iván i l'Irene a l'escola i enfilem carretera cap al Berguedà on arribem passades les 10 del matí (una mica tard, ja ho sabem). El Pedraforca ens rep mig despullat, sense neu, amb una anunciada pujada de màximes que tornaran a fondre el poc gel que es pugui trobar i amb inversió tèrmica ben marcada. 


Les cabres pasturen a les faldes de la muntanya alienes als escaladors que hi arribem.


Amb aquesta temperatura trobarem res interessant?


Com a mínim ens passejarem una mica i respirarem aire de muntanya, que a tots ens anirà bé.


El repte és doble: en primer lloc escalar en gel a altes temperatures i en segon lloc pujar amb l'Isaac fins a peu de via i poder-lo tenir ben situat i protegit en tot moment. Per això, hem pensat que si ens pugem la cadireta del cotxe (que no pesa gaire tot i el seu volum) fins a peu de via podrem fer alguna cosa.


De moment, la situem a la meva esquena encaixada per fora de la motxilla i comencem a caminar per la pista que rodeja la muntanya.


La cara nord del Pedraforca està que sembla estiu si no fos per algun bassal glaçat que encara aguanta.


L'Isaac no triga en quedar-se adormit de nou a l'esquena de la Carmina.


Seguirem endavant per la pista i treiem el cap a la primera de les torrenteres per comprovar que la Cascada del Curset no està ni tan sols començant a formar-se. Ens enfilem pel camí fins al refugi i seguirem pujant.


El gel que trobem és molt amagat i trist de veure.


Les torrenteres estan totalment seques.


La part alta de la Cascada del Curset presenta un mínim de gel.


Seguim endavant i comencem a veure una mica de gel.
Siguem optimistes, va!!


La part alta de la Cascada de l'Arbret també té una mica de gel.


El camí s'enfila fins el desviament de Set Fonts on deixarem la pujada habitual al Pedraforca pel Verdet i seguirem rodejant la muntanya fins arribar a una goulotte encaixonada que amaga la joia gelada del massís.


La Columna del Verdet toca terra i ofereix gruix suficient com per enfilar-s'hi amb garanties.


Foto familiar amb la columna de gel.


Mentre jo preparo el material...


... situem l'Isaac amagadet i protegit sota una bauma en una petita cova fora de la línea de caiguda del gel de la catarata. 


El repte era pujar el maxicosi i ho hem aconseguit!.


Vistes des de la bauma on és l'Isaac.


És hora d'enfilar-se.


Primer cargol de gel de la temporada.


Gestionant el punt més vertical.


Superat.


Cordada familiar.
A veure qui troba l'Isaac.


Superada la part senzilla de la cascada, toca gaudir del bon gel que ens ofereix el Pedraforca.


Vinga, amunt!


Arribant al final.


Un cop superades les últimes dificultats, m'arribo fins a la reunió que hi ha en un arbre a la dreta, monto un rappel i cap a terra.


S'ha congregat una petita comunitat d'escaladors a peu de via que espera el seu torn per començar.


Jo baixo tranquil recuperant el material que he fet servir per pujar, però deixaré la corda tirada per que escali la Carmina. Aprofito per agraïr en Víctor i en Xavi la paciència durant l'espera i l'assegurança en el terç superior mentre la Carmina agafava l'Isaac que ha començat a rondinar una mica.


Celebrant l'escalada amb l'Isaac.


Sembla que avui molta gent hem cregut en les piulades de la web d'infohielo.
Ens despedim dels nostres companys a peu de via que s'enfilen ràpidament. 
A reveure!!


És hora de posar-nos seriosos de nou, que toca el torn a la mami.


En top-rope apretant els primers metres, més verticals.


Al terç mig de la columna.


Seguim pujant.


D'aprop.


Ja gairebé ho tens!!


Un cop superada la via, toca baixar.


Repte superat.


Autofoto.


Se'ns ha fet bastant tard i comencen a caure unes gotes de pluja, així que recollim tan ràpid com podem i comencem a tornar. El gel que deixem enrere ningú més l'escalarà avui.
Demà potser algú s'hi torni a enfilar, però si la calor torna com està anunciada, no crec que duri massa dies.


Retrobem el camí de baixada havent canviat la càrrega.


Us estic vigilant...


A vegades donen ganes de baixar volant, oi?


Apa, adéu, que ja arribem a la pista.


Foto finish tot just arribant al mirador de Grresolet on tenim el cotxe.


Des d'on ens despedim d'unes muntanyes del Cadí ben tristes i lliures de neu


Ha estat un plaer tornar a escalar en gel, poder tirar endavant aquesta nova aventura plena de logística, que explicada així sembla senzilla, però que cada cop es complica més.
Gràcies per la paciència, petitet de casa.
T'estimem molt, Isaac.


Croquis de la Columna del Verdet.


Una de les coses que més il.lusió em feia era poder piular una sortida fent cordada amb la Carmina.
Un petonet.