16 d’abril de 2016

CANAL DE CARMINA: NOVA VIA AL CADÍ

Aquesta és la història d'una activitat que ens ha dut a obrir dues vies noves als Pirineus.
Es tracta de dues canals situades a la part més occidental de la Serra del Cadí, al peu de la Torreta i molt properes al Cap de la Fesa. De ben segur ja han estat escalades alguna vegada, però no han estat mai ressenyades. La seva dificultat d'aproximació les fa itineraris poc repetits. Nosaltres ens encarreguem de posar-lis el nom:

1. Canal de Carmina 
2. Canal de la Mudança de la Sogra.


Em dedicaré a proposar la ressenya de la canal que vam ascendir en Javi i jo i que és visible des de la població de Lletó on ens hi arribem divendres a la tarda a donar un cop d'ull a la muntanya. L'altra canal la ressenyarà en Pako a la seva web.


ANEM PER FEINA

Tot comença el dia 10 d'abril quan rebo la proposta d'en Pako de pujar a la Vall d'Unarre per provar d'obrir algún itinerari inèdit a les muntanyes del Pallars. M'hi apunto il.lusionat, ja que no és una oportunitat que es presenti cada dia. Durant la resta de setmana organitzem a casa la logística del cap de setmana perquè jo pugui escapar-me el menor temps possible. Finalment quedem per marxar divendres cap a mig matí amb idea de tornar dissabte al vespre. La meteo setmanal, amb abundants nevades, ens obliga a variar els plans i el destí, així que finalment ens trobem amb en Pako, en Josep i en Javi a mig camí de la Seu d'Urgell divendres a l'hora de dinar.
Carreguem el cotxe i cap al Cadí!!


Hi arribem a mitja tarda amb temps suficient d'explorar la zona i pujar per pista de terra fins a Lletó.


Podem observar la paret nord de la serra, que presenta bona innivació a les canals; però un amenaçant paquet de neu a sobre dels embuts. La idea inicial de pujar la canal inèdita situada a l'esquerra de la Canal de la Mancha (ressenyada fa anys) queda en entredit veient que el flanqueig que hauríem de fer seria massa exposat amb la neu que s'intueix des d'aquí


Pako, Javi, Josep i jo a Lletó.


A les proximitats del poble hi descobrim un búnker de la guerra.


Ens dirigim cap a la zona de l'ermita de Sant Salvador per una pista apta sol per 4x4 donat el fang que ens trobarem en més d'un tram. Allí plantarem el campament i soparem.


Dos a la tenda i dos al cotxe serà la logística per dormir; és hora de començar a organitzar sopars mentre reguem la vetllada amb una mica de vi i en Pako ens fa riure amb acudits d'allò més escatològics...
Que viene... el Tempestades!!!


Preparem una mica de sopar que fa hores que no fiquem res calent al cos.


Havent sopat, passegem una mica per la zona i quan es fa fosc ens recollim a dins dels sacs.
La nit serà tranquila i serena.


És dissabte 16.4.16 i són les 5 a.m. quan sona el despertador.
"Cinc minutes més,que són els millors"- diu en Pako al meu costat.
No puc evitar un riure i em poso en marxa. Ja fa estona que estic despert i amb ganes de començar a fer camí. Ens espera un bon traçat que ens ocuparà prop de 9 horas de fer sencer.


Cap a les 6 a.m. ens posem en marxa amb les llums frontals enceses.


Recorrem la pista amb les primeres llums del dia trencant la negror de la nit. 
Fa calor, molta per l'hora que és.


Aviat ens posem a tocar dels murs del Cadí.


El sol comença a despuntar.


Sota la muralla del Cap de la Fesa en Pako ens comenta que una esllavissada es va endur per davant algunes vies obertes fa temps.


En detall.


Contrallum amb el sol de bon matí. Vaig molt il.lusionat amb el dia que ens espera.


Sol i núvols de foc.


Les primeres llums del dia ja pinten els cims d'un altre país.


Companys d'aventures amb Andorra a l'esquena.


Seguirem la pista en direcció est fins que un pronunciat revolt ens fa entrar en el frondós bosc.


Seguirem un corriol sense perdre gaire alçada en direcció a les torrenteres que vam observar ahir a la tarda. En Pako obre camí.


Trobem una incòmoda canal de neu tova per ascendir buscant les parets.


No tot és neu i les botes de plàtic fan estralls en alguns peus.


Finalment sortim del bosc i ens situem a la torrentera principal que baixa de les canals. Estem situats a l'oest de la Canal de la Mancha i fem un reunió per decidir què fer. 


Veient la calor que fa, que el sol comença a tocar la neu i que a dalt sembla que hi ha força neu, decidim ascendir per aquesta mateixa canal buscant un itinerari amb menys neu i més roca.
Ens calcem grampons i...


... amunt.


Tenim localitzada una canal molt estètica i aparentment senzilla que puja per la muntanya fent un recorregut sinuós visible des de lluny. Cal pujar fins aquesta zona que marca la fletxa.


En Pako segueix obrint petjada. La neu millora per moments.


Anem ascendint poc a poc amb una inclinació  d'uns 45º.


L'esforç es nota, sobretot al principi.


Restes d'un allau per tota la zona baixa de la canal.


En Pako ens treu metres a cada pas.


Una paradeta per descansar.


La torrentera s'eixampla i ens apropa a les magnífiques parets verticals.


GAS!


Anem guanyant metres a la muntanya.


Aviat trobem una zona més vertical en forma de canaleta.


Vistes a la nostra espatlla.


La canaleta té uns 55º de desnivell que es deixen fer. 
De moment no treurem el material.


Superades les primeres dificultats, arribem a una zona plana (40º) que ens permet un respir abans d'entrar de plè a les canals pròpiament dites.


La Comapedrosa, sostre andorrà, ens vigila des del nord.


El Carlit, un altre gegant que fa estona que rep la llum del sol.


A punt d'entrar en matèria, una foto amb la nostra canal.


A la part baixa, una inclinació més moderada ens fa posar les piles. 
Menys mal que la duresa de la neu ens permet avançar amb certa rapidesa.


La canal és encara força ample tot i que va guanyant verticalitat.
Aquí cal posar-se a escalar una mica.


El sol sembla que ens va perseguint en la seva cursa cap a dalt del cel.
Nosaltres ens escapem per dins de les canals de neu.


Apretant una mica.


Contemplant la vall.


Ara, per on?


Sembla que en Pako té en ment un traçat més rocallòs que s'enfila cap a la zona esquerra de la canal mentre que jo penso més en la línea de neu que vèiem ahir. No ens posem d'acord de quina seguir i decidim dividir el grup per ascendir dos itineraris que pugen cap al mateix lloc.
En Pako i en Josep obrirant la Canal de la Mudança de la Sogra...


... que els hi oferirà unes dificultats al límit de treure la corda.


Però això és tasca seva d'explicar-ho.
En Javi i jo ens llancem muntanya amunt per la que serà la nostra via inèdita.


Moment de separar els camins.


Ens veiem en una estona!


L'entrada de la canal presenta el punt més estètic amb un estretament on trobem la màxima inclinació del traçat amb uns 55-60º.


Em seguiu?


En Javi obrint via en la seva primera canal de neu.


L'itinerari presenta una petita cova segons es puja a mà esquerra.


Superades les primeres rampes més inclinades, ens espera un tram d'uns 45º.


A mitja canal.


Poc a poc anem pujant amb comoditat cap al Castell de la Canal, un rocallam que serveix per situar la part alta.


Sortint al sol.


Aquesta imatge va suposar l'anècdota del dia: un guant rellisca de les mans d'en Javi i cau fins a peu de canal. Decideix anar-lo a buscar  mentre jo segueixo pujant per avisar als companys que trigarem una mica i no pateixin.



Pujo la resta de la canal (50-55º) en solitari passant a tocar del Castell.


Castell de la Canal de Carmina
.

Primeres petjades que recorren la canal.


Estic arribant a la part alta i veig unes cornises de neu força carregades.


L'últim centenar de metres se'm presenta feixuc.
La calor comença a notar-se, almenys fins arribar a dalt on bufa un aire fred que ens farà gelar les pestanyes.


A punt d'arribar a la part alta.


Vistes de la Seu d'urgell des de la part alta de la canal.


No hi ha petjades. Els companys estan encara a la seva canal.


De fet, hi estan sortint.


Ortofoto per situar l'escena.


Espero pacient una estona en un paratge solitari al peu de la Torreta del Cadí.


Me'n torno cap a la Canal de Carmina per mirar de localitzar en Javi, que ja deu estar pujant, espero.


Els companys han aparegut i en Pako ve a trobar-me.


Esperem en Josep a sobre de la neu...


... però decidim seguir endavant fins a un lloc còmode per treure'ns part del material.


La solitud de la zona impressiona menys en companyia.


En aquest punt esperarem l'arribada d'en Javi...


... a qui tenim controlat a la part final de la canal.


Núvols i molt vent a la part alta de la serra.


En Javi a punt de sortir de la nostra canal.


Un cop tots quatre de nou junts, recollim part del material i comencem a caminar per la monòtona carena en direcció oest. Apareix un vell conegut al sudest.


Molt gruix de neu a les cornises.


Abans de baixar de la muntanya, fem cim al Cap de Fesa, 2382 metres.


D'aquí, seguint el PR amb moltes marques, descendim molts metres fins a trobar una pista que ens apropa al destí final.


Un parell d'hores llargues després del reagrupament estem de nou al punt d'inici .Han passat 9 hores. Estem contents i cansats a parts iguals, però molt orgullosos de la feina feta.
Ara sol ens queda tornar a casa on ens espera la familia a qui he enyorat molt durant les nostres aventures. Va per vosaltres.


El meu millor regal és la muntanya i aquesta és la teva.
T'estimo, Carmina.