10 de novembre de 2017

GEL DE TARDOR AL PEDRAFORCA: LA RAMPA

Avui 10 de novembre de 2017 i després d'una setmana ben fresqueta per les alçades d'any en que estem, hem inaugurat la temporada de gel 2017-18.
Les cascades del Pedraforca no estan bé. Comencen a formar-se totes elles, però ninguna té un bon gruix de gel com per poder-hi escalar ni protegir (n'hem vist 6 a peu de pista).
L'única cascada practicable és la més senzilleta, la Rampa, que (tot i el poc gruix) s'ha deixat protegir (una baga a un arbre i dos cargols curtets de 13 cm). Progressió  delicada amb ganxeig i poca força per no malmetre l'estructura. Un gustàs estrenar la temporada en plena tardor i amb la millor companyia.


Primera gelada a casa quan hem agafat el cotxe a trenc d'alba. 
El Pedraforca ens rep amb uns positivíssims 8 graus que no ens donen massa  esperances de trobar res.


Pugem fins a peu de refugi amb el cotxe i no gosem travessar la tanca i recórrer la pista fins dalt per si els forestals ens multessin. De fet no tinc clar si es podia o no passar. Total, hem decidit organitzar-nos aquí i estirar les cames.


Una gran placa de gel ens barra el pas uns metres més endavant. 
Hem fet bé d'aturar-nos.


El gel és molt escàs.
Cascada del Curset.


Sense Nom.


L'Arbret.


Hi ha més gruix de gel en zones puntuals que a les torrenteres.


Hem arribat fins la Rampa i una mica més enllà hem vist la Il.lusions i la Somnis d'Hivern, molt precàries. Hem tornat a la Rampa i hem decidit provar sort.


Preparant material.


Assegurant.


Primer he col.locat un punt d'assegurança a un pi proper abans d'entrar al gel. La part baixa es trencava tota.


Gas amunt.


El primer cargol no l'he pogut posar fins a mitja cascada. En total dos de curts.


L'estructura no estava per liar-se a donar cops, així que amb calma i poc a poc he anat guanyant metres.


Gestionant la part més vertical.


Mira!!


Cap amunt.


A la part alta a punt de muntar reunió.


Amb la R1 muntada, sol queda esperar que pugi la Carmina.


Puja!!


Primers metres de la temporada.


A punt de passar la zona més vertical.


Últims metres. Ja ho tenim.


Només ens caldrà baixar.
Rapel.


Adéu siau.


El meu torn.


És moment de deixar el gel créixer i demanar que el fred s'instal.li a les muntanyes per poder seguir gaudint del gel.


Un cop d'ull al vestit de tardor del Pedraforca aban de tornar a casa.
A reveure, Kireta.


29 d’octubre de 2017

LA TARDOR AL MONTSENY SERÀ SEMPRE NOSTRA

Un altre any hem repetit escenari de tardor. El Montseny mai no defrauda i menys en aquesta època on hem pogut tornar a gaudir de les fagedes vestides de gala i amb una mínima massificació, ja que s'ha organitzat un sistema de bus que puja de Campins fins a Santa Fe per qui el vulgui fer servir i hi ha una intensa regulació de l'aparcament a les zones més concorregudes. Nosaltres hem matinat i hem pogut pujar sense problemes fins a la Font de Passavets on hem estirat les cames un parell d'hores mentre la canalla jugava en llibertat explorant les rodalies. La tardor estava una mica passada a la zona, tot per culpa de la manca de pluges d'enguany que ha secat les fulles abans del canvi de color i això ha reduït un xic l'espectacle. De tota manera, sempre es poden trobar racons on la tardor és plena.
Arribant a Passavets.


Trobem bolets petits.


També de grossos.


La riera.


Primers racons de veritable tardor.


Foto family amb la tardor a sobre.


L'Isaac jugant amb les fulles.


Un bon racó per demostrar que el Montseny presenta una de les tardors més espectaculars.


Em fas una foto amb el sostre de fulles?


A mi també!!!


Baixem a la riera.


Pescarem??.


Hem trobat un indret solitari on passar l'estona i que els nanos juguin.


La tardor.


Veig doble?.


Ara sóc un arbre i tu les branques.


De baixada hem fet una paradeta ràpida per collir castanyes.


Sota els castanyers.


Fent la collita.


21 d’octubre de 2017

PEDRAFORCA ÍNTIM

El Pedraforca, la muntanya més bonica del món, ha quedat lligada per sempre a la nostra família. Allí hi ets tu, Kira, la nostra gosseta. Ja fa uns mesos que vas decidir quedar-t'hi per sempre deixant-nos un buit en el cor i una tristor a l'ànima difícil de gestionar en molts moments.
Hem decidit tornar a pujar, aquesta vegada sense fer nit, per visitar-te, per seguir les mateixes passes del mes de juliol, per recordar-te i estar una mica més a prop de tu.
Hem sortit de casa encara de nit rumb a Gósol. Abans d'arribar a Saldes ja hem vist la magnífica figura de la  muntanya i el cor se'ns ha encongit una mica. Val a dir que és el primer cop que hi tornem després de la teva mort.


Quan vam plantejar la possibilitat de venir a veure't a la muntanya érem conscients que no seria fàcil. Vas quedar-te molt amunt i l'anterior vegada vam fer un esforç titànic per arribar fins a la zona del vivac. Tu reposes encara més amunt, o sigui que l'esforç hauria de ser major. També érem conscients que el dia es fa curt, que el canvi d'hora és inminent i que les nits cauen aviat a la muntanya així com el fred gelador. Volíem venir i ho havíem de fer quan encara no hagués nevat a les muntanyes. Ho vam exposar a tota la família i tots vam estar d'acord en provar les nostres forces.
I aquí tornem a ser-hi, al peu del Pedra.
Preparats!


Hem pujat fins un petit indret a prop del barranc on pujar el cotxe estalviant una bona estona de pista que ens desgastés i potser un centenar o més de metres de desnivell.


Els ànims estan a tope.


Tos tres volen caminar i això ens endarrereix respecte a l'horari que pensàvem dur.


L'Isaac amb ganes de demostrar i que és igual que els seus germans.


Per si fos poc, hem deixat els bastons al cotxe, però el bosc està massa mullat com per arriscar a la baixada. Torno a baixar i els agafo del cotxe. Tot baixant et sento a prop.


L'Isaac segueix muntanya amunt.


Ja tornem a estar tots junts.



Finalment ell mateix s'ha donat per satisfet i ha demanat anar a collibé.


Hem cobert la primera pujada en menys temps del que vam fer-ho quan vas pujar amb nosaltres.
Són poc menys de les 11 del matí i estem ben situats per poder anar tranquils.


La mami i els teus germans.


Després d'un descans de poc més de 20 minuts per menjar, veure i amagar una mica de la intendència que portem, decidim enfilar pel dret i seguir pujant la segona part de la nostra ruta.


De nou tots a terra.


L'Isaac amb el papi i la mami ja torna a demanar ser portejat. 
És conscient de la importància del dia d'avui.
De fet, et crida de tant en tant.


Gas amunt per les roques.
Aneu amb compte que no cal córrer.


Un gran animaló ens ha vingut a visitar.


De més a prop.


Hem sortit del bosc per començar el flanqueig de les tarteres.


Anem recordant els passos que vam passar fa mesos.


Creuant una de les mil tarteres que baixen del cim.


Encara estàs lluny però et sentim a prop.


Els ànims i les forces estan a tope. 
Cal aprofitar-ho.


Seguim pujant.


Seguim trobant animalons. Ara un cargolet.


L'Iván fa de guia per les tarteres.
Amb els seus 5 anys porta a les cames més de 500 metres de desnivell en el que va de dia.


I encara busca els racons més estrets per demanar fotos.


Els últims metres de les tarteres són els més feixucs.


Es comença a notar el cansament i decidim fer una segona parada al teu costat. És la una del migdia.
Un ocell ens ha rebut
Per fi tornem a estar tots junts de nou. La nostra estada al teu costat ens ajuda a tots a reconciliar-nos amb l'indret i el passat. Tots et recordem a la nostra manera: Uns parlem, uns altres plorem, uns altres pensem en tu, tots et sentim al nostre costat, ... Ha estat una estona llarga que se'ns ha fet curta. M'hagués agradat quedar-m'hi tot el dia, però no podia ser. 
Una pinya i una flor t'ha deixat l'Iván. 
Una papallona blanca ens ha despedit.


Els petits han decidit que volien seguir pujant fins al cim.
Hi som a tocar.


Una estoneta i ja som a l'Enforcadura.


Cal remuntar una última tartera...


... per arribar a les grimpades.


Pujant.


Útims metres, campiona.


Al cim, 2507 metres, una breu estada.
Cal desfer els 900 metres de desnivell que ens separen del cotxe.


Veiem els boscos del fons de la vall ben pintats de tardor.
Aviat la neu ho cobrirà tot de blanc i tornarem a visitar-te.


La baixada del cim la fem ràpidament i amb cura.
La boira fa acte de presència i fa més íntim l'indret.


Gairebé ningú sol baixar per aquesta tartera, la de Gósol.


Són les 4 de la tarda i estem preparats per recórrer tot el camí de tornada.


Ens hem despedit de tu amb petons i un a reveure, potser fisn l'any que ve.
Amb l'Iván descansat després de dues hores de motxilla; la baixada ha estat bastant plàcida.
La Irene, tota una campiona, està fent el Pedraforca per segona vegada aquest any.


Aquest arbre sembla un triceratops.
De veritat?
Sí, no ho veus?


Es nota quan un va amb les forces renovades, eh?


Arbre sec.


Encara queda un món per arribar, però hem vist que l'horari que portem és bo i arribarem al cotxe sobrats de temps.


En el bosc, abans de fer una última parada de descans, menjar i teca.


La boira ens ha envoltat a l'entrada del bosc i no hem pogut veure't de lluny. Això sí, el vent portava el teu record cap a nosaltres enmig de les gotes d'humitat de la boira.
Un últim esforç per baixar el camí del bosc, aquell que ja no vas fer amb nosaltres fa uns mesos.


Estem contents. L'excursió ha sortit bé. Tot ha acabat bé i hem aconseguit fer tot el que volíem i una mica més. Ens emportem un bon record del Pedraforca sabent que estàs bé i que allà on siguis, de ben segur ets feliç i ens recordes.


Nosaltres SEMPRE T'ESTIMAREM, Kireta.
Un petó del papi, la mami i els teus germans.