24 de novembre de 2017

GEL DE TARDOR AL PEDRAFORCA III: LA GERDERA

Una nova aventura al PEDRAFORCA mentre la tardor segueix vigent a les seves rodalies.
Hem arribat passades les 10 del matí d'un divendres: ningú per enlloc.
HOLA KIRA.


La pista està oberta més enllà del refugi, així que decidim pujar amb el cotxe fins al final.
Tot un luxe no haver de fer una llarga aproximació caminant.


La Gerdera continua formada tot i la inversió térmica que venim patint tota la semana.
Nosaltres.


Sense demora comencem a caminar per la part baixa de la torrentera en direcció a la base de la cascada.


L'ambient no és gens fred.


Ens equipem a la part baixa de la cascada i m'hi poso en marxa amb la primera dificultat.
El gel ha perdut respecte a la setmana pasada, però es manté.


Ben assegurat des del peu de catarata.


Li guanyo metres al gel i m'hi planto a sobre.


Zoom.


És el torn de la Carmina mentre l'espero a la R1.


En una zona cómoda.


La foto.


Assegurant a la R1.


Ja veiem la part més complicada de la ruta: el segon ressalt.


Els piolets també claven bé a la molsa...


Hora de seguir pujant.


GAS!!!


Arribant a dalt.


Un cop d'ull a baix.


Què ràpid que puges!!


A ritme.


Aturat!!


Hem arribat al final del segon tram. Sol ens queda una última dificultat.


Ens ho mirem i decidim atacar-ho.


Tot i la pèrdua de gruix, es deixa protegir bé.


Torn de la Carmina.


Últims metres en sec.


El torrent de la Gerdera perd ja la seva verticalitat.


És hora de baixar.
Ràpel (I)


Ràpel (I) des de la base.


Recollint corda.


Ràpel (II).


Multiràpel (II).


Ràpel (III).


Ràpel (III).


Sol ens queden uns metres per arribar a l'inici on ens espera el cotxe.


Realment ha estat una jornada amb un plus de comoditat gràcies a la manca de gel fora de les torrenteres. Per cert, LES ALTRES CASCADES, S'HAN FOS TOTES.



18 de novembre de 2017

GEL DE TARDOR AL PEDRAFORCA II : LA GERDERA

Matinada d'un dissabte de novembre. M'he despertat i no puc dormir. Passo l'estona mirant el mòbil i, el que tenen les xaxes socials... em topo amb unes fotos d'ahir a la tarda al Pedraforca. Sembla que el gel aguanta. No m'ho penso. Marxo a investigar una mica, però carrego material per si un cas...
Es de nit encara quan arribo a Saldes.


Deixo el cotxe a prop de la tanca del refugi i preparo els estris enmig de la foscor.


Comença a clarejar quan passo les cascades que vam veure la setmana passada. Tot segueix igual després d'una setmana amb marcada inversió tèrmica.
Cascada de l'Arbret.


El sol sembla que vol sortir.


La Rampa ha recuperat una mica després de la nostra visita de fa una setmana.


El meu objectiu queda una mica més lluny, però no massa: el Torrent de la Gerdera.
Hi arribo i sembla que està prou bé com per apropar-s'hi. 


Vistes del barranc segons pujo.


La cascada té prou gruix per escalar. 


GAASSS!!


Avui vinc sol, cal estar més alerta que mai i fe servir les tècniques d'autoassegurança.


El primer llarg és bastant curt, però puja dret fins la primera reunió que monto a un arbre a la dreta.
Toca caminar una mica fins el segon ressalt.


La part més xula de la cascada és la segona amb dos murs que fan un llarg de 30 metres molt estètic.


Cap amunt!!! 


Bon gel, molt millor que la setmana passada.


Ben clavat.


Segon mur del segon llarg.


Detalls del gel.


Un cop feta la segona reunió, només em queda el tercer tram, el més senzill.
Tron de gel.


Visió frontal.


La cascada neix en el gel de la part superior del torrent, ja sense possibilitat d'escalada.


Toca baixar. 
Són tres ràpels: el primer d'un 15 metres, el segon de 30 justos que es pot fer amb una corda de 60 metres i el tercer, també d'uns 15 metres.


Una altra aventura que m'ha acostat a la muntanya més bonica i significativa que conec.
A reveure, Kireta. 


Quan he arribat a casa, la Irene m'havia preparat una sorpresa en forma de dibuix on es veu la muntanya del Pedraforca, plena de pedres i uns tons blavosos del gel que es posa damunt les roques.
Gràcies bonica, t'estimo molt.