4 de gener de 2018

LA DORADA: BATEIG DE L'IVÁN

Comencem l'any buscant el que més ens agrada: el gel.
Tot i la calor que ens ha portat el nou any 2018, amb una mena d'estiuet des de Cap d'Any fins a Reis, hem pogut gaudir (una vegada més) del gel en una temporada que promet ser de les bones.


El mateix dia 1 de gener hem fugit a una de les zones més afavorides del Pirineu per la nombrosa quantitat de cascadaes de glaç que s'hi formen: Bielsa.
Hi hem arribat per la tarda amb temps per gaudir de l'allotjament mentre comença a ploure.


------------------------------------------------------------------------------------------------

El dia 2 neix amb el cel mig ennuvolat després d'una nit de pluja i fort vent.


Com la pluja no para de rajar en cap moment del matí, decidim apropar-nos fins al túnel de Bielsa.


Mentre esperem que ens donin pas, ja podem veure que les cascades de la Boca Sud del túnel están sense gel, igual que les de Pineta que hem visitat al matí.
Cólera de Dios, Sueños del Agua, Elfics, Océano Pacífico... i tantes altres son ara impressionants salts d'aigua sota la pluja.


A la Boca Nord del túnel, les condicions meteorològiques no canvien gaire, però sí veiem cascades formades que, tot i no poder veure-les d'aprop, ens donen una mica d'esperança de cara als nostres plans per d'aquí un parell de dies.


El millor que es pot fer en dies així és buscar un bon lloc per menjar i tractar de descansar al  màxim pel dia que sí es pugui fer activitat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El dia 3, ja sense pluja, ens ve a veure amb força núvols que aniran desapareixent durant les primeres hores del matí donant pas a un ambient assoleiat i calorós per les hores centrals del dia.


No perdem temps i, sabent que no anirem a escalar avui, ens posem en marxa cap a Pineta.



Molta gent, molts cotxes i molta aigua a l'aparcament a peu de carretera al fons de la vall; així que pugem uns centenars de metres fins al Parador Nacional i aparquem el cotxe.
La zona és molt més tranquila i dedicarem la jornada a gaudir de la neu.
Avui no toca ni caminar, ni escalar, ni cansar-se, ni carregar pes.
Avui será dia del ninot de neu i els trineus.


El parc infantil ens recorda imatges semblants a Rovaniemi de fa uns anys.


Tobogán sota el Monte Perdido...


... i gronxador amb el pic de Pineta de fons.


Mirant i remirant les parets, descubreixo una mica de gel a la dreta de la Brutal Fang.


Els petits están xalant de valent amb els trineus.


Avall!!


Es fa estrany això de no moure's ni a 30 metres del cotxe.


L'Isaac fent pràctiques d'alpinisme amb la Brutal fang (no formada) al seu darrere.


Ja que hem pujat, haurem de baixar, oi?


Els llevaneus no tenen gaire feina avui...


...però nosaltres ens hem de preparar per demà tot i les piulades que ens diuen que les cascades de la Boca Nord no ens permetran fer res.
Ja veurem...

--------------------------------------------------------------------------------

El dia 4 matinem, ja que a les 9 del matí esperem amb ganes l'arribada d'en Jordi Tosas per pujar a escalar a la Boca Nord una mica de gel.


L'Iván se l'imagina així: escalant, sempre escalant.


En Jordi sorprèn als peques de casa amb un súper-regal que ha portat el Pare Nöel a casa seva per ells: un joc de piolets de cascada de mida infantil que els permetran escalar el gel!!!
Moltíssimes gràcies pel regal, Jordi.


Ens fiquem tots al cotxe i en menys de 30 minuts estem a la Boca Nord del túnel de Bielsa preparats per començar a caminar cap a les cascades de glaç, que han perdut gruix d'ençà de fa un parell de dies, però es mantenen al seu lloc aguantant les elevades temperatures dels darrers dies.


Només trepitjar la neu, en Jordi decideix lligar a la Irene i l'Iván per evitar ensurts innecessaris.


En marxa.


L'aproximació fins al gel és relativament curta.
Uns 20 minuts fins la Dorada per a un adult.


Erreur de Jeunesse.


Du Lard et du Cochon / Cascada del Estrecho.


Superat el màxim desnivell, passegem per campes de neu amb les cascades a la nostra esquerra.


Vinga nois i noies!!
Ja es veu la nostra cascada.


La boira juga a amagar els cims mentre ens apropem a la Dorada.


Una única cordada de tres ocupa la Dorada.


L'aspecte de la cascada no és el més generós que pot oferir, però el color del gel és bo i la part dreta sembla practicable; no així l'esquerra que està rebent la força de l'aigua que baixa de les campes superiors.


Decidim muntar el CB just davant de la Dorada, però allunyats del torrent per evitar problemes en cas de que pogués caure algún tros de glaç. És hora d'esmorzar i reposar forces mentre els grans ens aproparem per torns a la cascada.
AQUESTES MIRADES FAN POR!!


Mentre la Carmina es queda organitzant la logística infantil, en Jordi i jo creuem el torrent i comencem a desplegar cordes. 


És el meu torn d'assegurar-lo mentre s'enfila per la part dreta de la cascada a la zona de la Canal de la Dorada.



Posa alguna cosa... que estàs a 15/20 metres del terra i vas a pèl.
Em fas patir!!


Un cop el top-rope està muntat, és hora de retirar-me i donar-li pas a la Carmina.
Avui és el seu dia d'aprendre el màxim que pugui i treure profit de l'experiència d'en Jordi.
ENDAVANT!!


Jo m'encarregaré d'entretenir a la tropa de la galeta mentre la mami escala.


Mireu a la mami que ja comença a pujar!


Mami, mami, mami!


L'estona va passant al CB entre riures...


... observació de cascades mítiques com la Princesa, que està bastant ben formada (darrere de l'Iván)...


... i que en Jordi escalarà d'aquí uns dies


També fem angelets a la neu...


... i la fabricació de ninots.


La mami cada cop d'enfila més amunt per l'itinerari més complicat que troba.


La tropa comença a mostrar signes de cansament i comencen a ser necessaris nous mètodes de distracció, així que faig pujar l'Isaac a la motxilla a la meva esquena i...


...mentre la mami supera una zona de fractura de la cascada...


...formem cordada per aproximar-nos a la Dorada per la part menys exposada a la caiguda de projectils.


Passarem ben aprop del Resalte del Fondo, que ha perdut la part que toca terra.


Seguim avançant per zones de neu tova amb forta inclinació que ens porten fins uns metres més amunt d'on es troba en Jordi assegurant la Carmina.


Des d'aquí, la visió és molt més impressionant, ja que s'aprecia la verticalitat de la cascada.


Voleu un gelat?


Mirant.


Escalant i gairebé a dalt de tot.


El que sempre costa és deixar-se baixar. 
És quan no controles res i això no a tothom li agrada.


A terra ens entretenim com podem.

De moment anem força bé...


... en Jordi pot seguir les seves explicacions...


... i la Carmina pot seguir escalant.


L'Isaac es manté distret tirant neu dins la rimaia i animant a la mami.


La Dorada, una senyora cascada de grau 4.


Seguim animant a la mami.


Han passat més de dues hores des de que la Carmina ha començat a escalar i decideix que ja n'hi ha prou. És hora de descansar i recuperar forces.


En Jordi aprofita per anar a prendre el sol en mig de la cascada i treure unes fotos amb els seus piolets artesans de fusta.


Qui será el següent que escali?
L'Iván s'ofereix voluntari per picar el gel.
Aquí el tenim a boxes calçant grampons amb en Jordi.


Ens apropem a la cascada amb respecte i fent sempre el màxim cas.


Els piolets nous claven molt bé a la neu...


...però el gel és més dur, eh?


Els grampons nous que ha portat el pare Nöel sí que claven bé i a la primera.


Donat que de braços li costa una mica, li preparo un "Camí de Piolets" perquè pugui anar fent-los servir de passamans sense necessitat de clavar-los ell.


Superat el primer mur.


De nou a la neu.


Això està xupat!


GAS I AMUNT.


L'escalada s'ha acabat quan s'han acabat els piolets i el papi no ha gosat seguir pujant sense corda més amunt. Haurem pujat uns 7 ó 8 metres, si no 10, contant la neu de la base. No està gens malament per ser la primera vegada d'un nen de només cinc anys!!
FELICITATS IVÁN!!


Abans de marxar, és el meu torn de donar uns pegues a la Dorada ara que ens hem quedat totalment sols i tenim muntada la corda.


Iván ha decidit quedar-se amb en Jordi i el papi mentre la resta de la familia han anat circulant cap a l'aparcament. Ha marxat el sol i millor no pasar més fred del necessari si no s'està escalant.


L'Iván fent anar els seus piolets a la neu mentre el papi fa servir els seus al gel de la Dorada.


Gestionant una secció tubular a 85-90º.
Tota una satisfacció superar-la amb els consells d'en Jordi que treu el teu potencial amb els seus ànims.


Després de tres pegues a la cascada, va sent hora de marxar, encaara que m'hi estaría molta estona més.


Mentre en Jordi va baixant amb l'Iván jo m'entretinc recollint el CB i no me'n puc estar de fer la foto còmica enfundat a la manta aïllant daurada que estava plegant i que hem fet servir durant el matí amb els petits.


El nano fa de guía i en Jordi de muntanyista (paraula d'Iván).
Els agafo quan gairebé estan arribant al cotxe on ens espera la resta de l'expedició per anar ficar quelcom calent a la panxa.


Només ens queda despedir-nos d'en Jordi amb una forta abraçada i un fins aviat, que això s'ha de repetir. Buscarem un altre escenari?


O K