23 de enero de 2015

TURÓ GROS EN FAMILIA

Primera nevada de l'any al Montseny i, per fi, una baixada de tempeatures que ha permès a la neu mantenir-se uns dies per sota del Turó de l'Home.


Decidim fer una escapada matinal per gaudir de la neu i enfilem la carretera del Turó de l'Home. 
Està oberta, però hi ha advertiments de neu i gel.


Les vistes són magnífiques i gairebé no hi ha gent a la neu.


A dalt de tot ningú ha gosat pujar-hi el cotxe, així que podem aparcar sense cap problema allà on volem.


L'Iván és el primer que es decideix a tocar la neu.


La tropa en plena feinada. 
Qué freda està!


M'agrada mooooolt!!


A mi també!!.


Després d'una estona a la neu, comencem a caminar en direcció al proper cim del Turó Gros, veí del Turó de l'Home que deixarem per una altra ocasió.


La família i un més.


La Kira va boja per seguir endavant.


Per qui haurà preparat aquesta bola de neu?


L'Iván vol treure la neu de TOTS els arbres...


L'Irene l'ajuda.


Aquí ja se li acumula la feina.


El Turó Gros comença a presidir l'ascensió.


La Kira ens espera impacient.


Mentre nosaltres ens entretenim fent fotos de família.


 A la llunyania, la muntanya de Montserrat.


Un cop dalt del coll, cal girar cap a la dreta i sortir de la pista d'accés a Coll Pregon.


Pugem per neu verge.


La Kira a la collada.


On bufa el vent. 
Pel cap de setmana donen MOLT vent.


L'Irene prefereix estirar-se a la neu per evitar el vent.


L'Iván no perd ocasió d'agafar-ne una placa.


Seguim endavant per la carena direcció al Turó Gros, que ens espera allà al fons.


Haurem de baixar uns metres de cota.


Tobogan.


La mami també s'hi anima.


Enterrant-se a la neu mentre la Kira vigila.


L'accés al Turó Gros té un ambient molt alpí amb continues pujades i baixades.


La primera en fer cim és l'Irene.


Aviat arribem tot el grup.


Mentre els petits es dediquen a jugar una mica amb la neu...


... jo faig la panoràmica des de dalt del cim.


És hora de baixar que ens esperen!!!!!


Però abans de marxar dóna temps de fer un mini-ninot de neu.


Amb nas i ulls i poca cosa més.


La pressa ens obliga a carregar als petits per no fer tard.


Tot i així, ens queda pendent una visita més llarga amb neu menys seca per poder fer un ninot en condicions.

1 de enero de 2015

SUI: FELIÇ ANY NOU


Enguany hem començat el mes de gener amb un dia clar i serè que convidava a estrenar l'any a la muntanya. Ens hem despertat animats i hem preparat les motxilles sense demora. En una estona érem dalt del cotxe transitant per les pistes del Plà de la Calma al Montseny


Tot i els 4ºC que marcava el termòmetre, trobem força gel als bassals.


Ens hem apropat fins a la zona del Puig Drau per deixar el cotxe a peus del Sui, objectiu d'avui.
Ens hem abrigat amb ganes i ...


... cap amunt.


Els primers metres són per pista, on s'acaba la que venim circulant.


Aviat la cosa canvia i comença el rocallam de la Roca Roja.


Tots dos petits s'han fet amb un bastó a la mida.


Dia esplèdid als cims més alts del Montseny.


L'Iván es queixa que la Kira se li posa enmig i no el deixa caminar a gust.


Ens aturem mil i una vegades a vigilar el cotxe que va quedant enrere.


Per qui ho vulgui saber, seguim el sender PR-C 139.


El camí es divideix en dos, nosaltres optem per pujar a la Roca Roja per una canaleta molt dreta però fàcil que els nanos s'animen a pujar tot sols.


L'Iván en plena pujada ajudat per la mare.


L'Irene, ja a dalt la Roca Roja, amb la neu dels Pirineus a la seva esquena.


Arribant a dalt.


Primer plà de la Kira que feia temps que no ens acompanyava a la muntanya.


Què haurà vist les cabres que han omplert la muntanya de boletes?


No és pas això, ha vist el sender que ens queda per arribar a dalt del Sui.
Som a mig camí.


Travessa còmode per les faldes del Turó del Socarrat.


Estem a punt d'enfilar l'última rampa.


Un altre primer plà de la gossa.


L'Irene dibuxa a terra mentre esperem que arribi tothom.


L'Iván ja és aquí, podem seguir endavant.


De les mans de la mami és més senzill caminar.


¿Oi que sí?


Tots quatre pujant l'última rampa.


Ja es veu el cim.
A veure qui arriba primer.


Ens prenem amb calma aquests últims metres.


Esperant al grup.


Imatge nevada dels Pirineus des de gairebé el cim del Sui.


L'Irene ja ha fet cim i es dedica a explorar les rodalies.


Trobem un pesssebre on falten figuretes. Algú ha segrestat al nadó...


Feliç any nou a tothom.


Abans de marxar, hem de signar al llibre del cim.


Text.


Vistes cap al Vallès Occidental.


Ara cal al Vallès Oriental.


El vent ens va avisant que en ocasions es pot posar seriós.


¿Marxem?


Jo no vull marxar...


Itinerari de pujada/baixada fins al cotxe.


Finalment ens hem decidit i hem iniciat el retorn.


Tots quatre de tornada.


On més bufava l'aire era a prop del començament, gairebé al cotxe.


Tot i que hi havia qui anava fent camí sense preocupar-se de res més que de collir pedres.


Croquis de la ruta: curta, amb bones vistes i molt adient per anar amb nens petits.


Per la tornada, hem optat per seguir la pista 4x4 que baixa directe al poble de Montseny. 
Ha estat un encert ja que hem fet menys kilòmetrs i menys temps de cotxe.
Arribant al Molar, un ramat de cabres ens ha vingut a saludar.



Pasturant.


La mamelluda.


A l'altre cantó de la masia, les ovelles descansen a l'ombra.


I d'aquesta manera hem començat un nou any, el 2015, que esperem vingui plè de coses bones.