19 de febrer de 2017

CAMPELLES: NEU I GEL EN FAMILIA

Aquest cap de setmana hem fet una aposta una mica arriscada, ja que ens hem jugat l'opció d'escalar en gel a una sola carta: la cascada de la Font Roja, propera a Campelles. No sabem si està formada. No sabem quines condicions presentarà si ho està i a més a més, pugem tota la familia.


Hem sortit de casa a les 6:30 a.m. després d'una organització molt calculada perquè la sortida resulti agradable i satisfactòria per a tots. Arribem, a Campelles sobre les 8 a.m. i ja veiem que la torrentera podria estar formada tot i les elevades temperatures de la darrera setmana (i seguiran pujant encara més en aquest calurós hivern).


La pista d'accés al refugi de Plà de Prats està gelada ben bé un parell de km.


Arribem fins a peu de refugi amb el cotxe, però no més enllà ja que la pista presenta un bon gruix de neu i no cal arriscar més.


Després de fer un mos, ens preparem a consciència amb tot el material.


Trineus, motxilles, talavards, cordes, piolets, grampons... per quintuplicat!!!


Remember when de 2013 quan els mateixos protagonistes protagonitzaven una imatge idèntica.


Hem vist que portar els trineus redueix les queixes


I damunt es pot lligar a la part del darrere de l'arnés i ni t'ocupa les mans.


Ara vull caminar.


El gel fa acte de presència en una bassa que no ofereix garanties de resistir ni el pes d'un nen.


M'arrossegues una mica més?


Seguint la pista de vehicles arribem al torrent de la Font Roja on començarem la nostra alpinada familiar al Montgrony.


La mami va obrint la petjada en una neu bastant ben transformada.


La tècnica de gramponar cada cop l'anem perfeccionant una mica més.


Els petits van assegurants en tot moment de l'arnés del papi.


Com costa això de pujar, eh?


De tant en tant parem per descansar i reagrupar-nos que això de pujar encordats obliga a seguir un pas regular i no sempre és senzill.


A mesura que anem pujant ja veiem la joia gelada a la part alta de la torrentera.


Ànims!!


Vinga, un últim esforç!


Papi, quan podré escalar en gel?


I jo?


Després d'uns 50-70 metres de canal a 40º d'inclinació ens plantem a peu de la cascada.


En un lloc protegit de la part dreta de la canal segons pugem hi monto una reunió i asseguro als peques per no tenir cap problema.


És hora d'esmorzar un suc i unes galetes especials per l'ocasió.


La cascada ens espera. Graducació I/3 i en condicions moyennes.


Em poso en marxa amb els preparatius, ja que no tenim massa temps d'acció.


Deixo a la tropa a peu de via i em disposo a començar l'escalada.


El primer ressalt es mostra trencat a la part dreta mentre que la part esquerra té un aspecte més sòlid.


Primer cargol del dia.


En detall.


M'enfilo a la cascada que em sorprèn amb les bones condicions del gel.


Els primers metres són senzills i de seguida se'm mostra la segona dificultat.


Estic preparat!!


Normalment se sol fer reunió en un arbre a mà esquerra, però com no podem deixar els nens abaix sols, hem decidit fer una tirada única fins on arribin les cordes, així que només m'aturo en aquesta zona intermitja per fer una foto amb trípode.


Condicions moyennes,


Vaig fotent-li GAS a la via.


M'hi trobo còmode i estic disfrutant l'escalada.


En ocasions el gel comença a mostrar-se escàs.


Des de la reunió em veuen arribar a dalt de tot.


Uns 35 metres més o menys des de la reunió.


La tercera part no està formada, així que no segueixo pujant i busco un bon arbre per muntar la instal.lació per baixar.


Vistes de Campelles des de la part alta de la cascada.


Rapelant i recollint el material per deixar-li la via neta a la Carmina.


Tota la corda ha caigut al forat de la catarata i s'està remullant de valent.


Cada cop més proper al terra.


Ja sóc aquí!


Decideixo muntar reunió una mica més amunt per poder assegurar-la de més aprop.


Els petits estan ben protegits i els controlo des de damunt de la roca.


Preparant-se per agafar el relleu.


Des de la meva posició puc captar imatges inèdites de l'escalada.


G A S


Superant el primer ressalt.


A la reunió del primer llarg li explico a la Carmina el meu truc per fer una foto que no es pot fer des de la meva posició sota la cascada.


Preparant-se per pujar.


Finalment es decideix per escalar la part dreta de la catarata.


Ja la torno a veure i puja a bon ritme mentre els petits comencen a posar-se nerviosos.


Seguirà pujant fins a la zona final gaudint de la seva escalada i del seu gel.


És hora de baixar.


A peu de via, recollim ràpid i cap a baix.


El repte l'hem superat, crec que amb nota, i és hora de gaudir de la resta de la jornada que ens espera...


HORA DEL TRINEU!!


Amb la mami.


Amb el papi.


Jo m'ho miro des de lluny, de moment.


La neu està massa transformada per poder fer figures d'angelets.


Sembla que l'Isaac comença a animar-se.


I més si la mami està al trineu.


Amb la mami.


Tot solet.


Tots junts


Papi, ja hem recollit el material, però...
quan hi tornem???