17 d’octubre de 2015

LES AGUDES VESTIDES DE TARDOR

Aquest any ens hem proposat intentar gaudir el màxim de temps possible de la tardor a les muntanyes. És per això que ens estem informant al màxim i intentarem crear una pauta a seguir cada any per tal de poder veure els colors grocs, taronges i rogencs dels nostres boscos un munt de vegades. Potser algú s'hi pot beneficiar.
Hem descobert que només cal estar atents a les notícies que ens arribin dels Pirineus, cosa senzilla donada la quantitat de fòrums de muntanya que esclaten quan el primer faig canvia de color.
Un cop els Pirineus anuncien la tardor, cal estar atents a que la setmana següent cal provar sort a la part alta del Montseny.
Hem pujat avui, a treure el cap per la carretera alta del Turó de l'Home, la que ens permet pujar fins a 1540 metres sense despentinar-nos, cosa que sí ha passat quan hem sortit del cotxe, com ja és habitual quan t'enfiles al Montseny. He deixat la familia preparant-se al cotxe i he fet una carrera fins al Coll de Sesbasses on he descobert les Agudes vestides amb les faldilles de tardor.
Hem encertat de plè!!


Torno cap al cotxe de pressa per informar a tothom que ens quedem aquí, la tardor està en el seu punt i només cal decidir què fer: el Turó o les Agudes.



Tots preparats per començar l'excursió.


L'Iván, pedra que veu, pedra que escala.


Ja he pujat!


Ei, que s'escapen la mami i la Irene.


Mami, jo vull escalar...


Iván, no hem portat la corda.
Un altre dia la portarem.
AHH.


D'aquesta manera hem seguit endavant amb el Turó Gros (testimoni de rutes d'hivern) a la nostra esquena.


Cal seguir la incòmoda pista asfaltada (ja posats li podrien treure el ciment. Total, no la fa servir ningú i estaria millor essent de terra). Al davant el Turó de l'Home i al fons el Matagalls.


A mig camí, altra vegada provem de grimpar una mica.


Tots dos ho han provat, però no havent-hi corda... hem desistit.


Seguim caminant per sota les antenes del Sesolles.


Fins a obtenir magnífiques vistes d'un Matagalls encès de tardor.


En detall.


Una mica més amunt ens trobarem ja al coll de Sesbasses on ja bufa de valent l'aire i decidim abrigar-nos bé.


Veient les faldes de les Agudes i sabent que hem de travessar la fageda per la part alta, decidim deixar el pelat Turó per l' hivern i tirar cap a la carena.


Les Agudes en detall.


El camí està ben fressat i no té pèrdua.


Ens dirigim cap al nordest.


Que veniu?


La fageda encesa i mar de núvols que hi topa.


Tot i la bona traça de camí, cal estar atents als senyals.


Panoràmica de la Fageda Gran, que recorre les faldes de les Agudes fins al Turó de l'Home i s'estén fins al Morou, uns 500 metres més avall.. 


Anem per damunt del bosc protegits del vent per la part alta de la carena.


Anem deixant el Turó de l'Home a les nostres espatlles.


Mentre seguim endavant sense treva.


Us agrada el meu anorak blau claret?


El camí, tot i ben fressat, està plè de pedres grosses per peus petts.


Turó de Maçaners a punt de ser tragat pels núvols.


Panoràmica del bosc del Montseny.


Una altra.


Impossible deixar de disparar.


Boscos de tardor.


Una altra imatge on es diferencien clarament les Agudes, a l'esquerra, del Sacarbassa, més a la dreta i més proper a la nostra posició.


Turó de l'Home, Sesolles i Turó Gros cada cop més llunyans.


Primer arbre de la carena.


Observant les evolucions de l'Iván que ho porta molt bé això de les roques.


La part alta del bosc que gairebé arriba a les posicions del Turó.


Finalment arribem al bosc i de seguida els menuts treuen les seves bosses per collir fulles de tardor.


Un petit indret enmig de la carena per fer un tast de tardor.


Els grocs i taronges dominen la cúpula sobre el nostre cap.


Un raconet per aturar-se i gaudir de la natura.


Branques enceses de grocs.


Recollint.


Recollint (II).


Tots cinc a la foto oficial de la tardor d'enguany (almenys d'aquest cap de setmana).


Alguns arbres grocs i alguns encara verds.
És la màgia d'aquesta època de l'any.


L'Iván s'enfonsa a les fulles.


A qui se li digui que d'aquí uns dies totes aquestes fulles seran a terra...


Fulles.


Faigs.


Fulles al terra.


Fulles a les braques.


Ens prenem una bona estona per descansar i gaudir d'aquest indret mentre prenem forces amb un bon àpat.


És hora de seguir endavant que tenim feina per fer.


Però no podem resistir-nos a fer alguna foto més amb la tardor.
Amb el que costa encertar...


Abandonem el bosc i seguim amunt per la carena tornant a trepitjar roques.


La fageda s'estén cap a Santa Fe i el Turó de Morou.


Enrere queda el bosc de faigs que hem travessat.


Començarem a grimpar aviat, oi?


Cordada.


Compte si no tenim les cames i els peus acostumats a la roca.


Fent posturetes al camí.


Ens apropem al principal puig de la carena, el Sacarbassa.


Altra cop travessem el bosc.


Al Coll de Sacarbassa trobem la següent indicació que ens farà canviar de vessant.


Cap a dalt?
No, cap abaix!


Ara ens exposem a les dificultats de la tartera de la vessant nord de la carena, que també vesteix els colors de gala.


Detall dels Castellets.


De camí al Coll de Sesagudes.


Aturats entre molta roca.


L'última indicació la trobem al Coll de Sesagudes.
Només queden uns metres per fer cim.


Som-hi!!


Cal grimpar una miqueta, però això ho tenim superat.


Gairebé hi som!


Un cop d'ull enrere.


Mentre aquest parell segueix amunt.


A punt d'arribar...


Al cim de les Agudes hi bufa una bona ventolera, així que decidim fer ràpid la foto de grup i baixarem al Coll de Sesagudes a dinar.


Des de la creu de cim es pot veure el pantà de Santa Fe.


Enfilem el camí de tornada fugint una mica del vent.


Al Coll de Sesagudes ens reagrupem per menjar una mica.


I descansar prenent el sol, que aquí no bufa vent.


Amb l'Isaac que s'ha despertat per una estona.


Primera tardor a la muntanya.


Mira-ho bé que això dura pocs dies i fins l'any vinent el bosc estarà sense fulles.


Amb l'Isaac, el proper que correrà i grimparà per les muntanyes, a veure quan triga.


Poca estona després de seure, veiem com la boira comença a guanyar terrey i decidim afanyar-nos.


Els colors esclaten en alguns racons.


Mentre el petit de casa es deixa abraçar per la son.


Indrets de tardor.


Cuc pelut.


Comença a fer una mica de fresca.


Tornem a travesar el bosc.


Fulles al terra.


La zona rocosa queda encara sota el domini del sol.


Mentre el Coll de Sesbasses està a punt de ser esborrat.


Anem seguint un camí de fulles.


Colors de tardor a la part de la fageda que abans quedava massa aclarida per la lluentor del sol.


Boira al bosc.


Caminant de tornada, el Sacarbassa s'amaga.


La càrrega més preciada.


Cada cop el núvol es fica més a la nostra posició.


Tot i així no podem deixar de treure imatges de tot això.


Una última pujada fins al Coll de Sesbasses.


Ja ho tenim.


Al coll, encara bufa l'aire i cal abrigar-se.


Deixem enrere la boira de la carena i el vent.


Només ens queda una estoneta fins al cotxe.


Al final tot ha sortit genial i ens ho hem passat d'allò més bé.
Només cal veure la cara de felicitat del més petit que resumeix el sentir familiar.


De tornada, la boira serà present en bona part del trajecte donant una aire fantasmagòric al bosc.
Per tal de confirmar la teoria, hem baixat fins a Santa Fe per veure que els colors de tardor encara no han arribat abaix i el verd domina bona part del bosc, tot i que comença a gunayar terreny la tardor.


La propera setmana provarem sort...

1 comentari:

Joan González ha dit...

Hola familia...beix que ja sou familia nombrosa ... a disfrutar-ho amb salut

Us convido a veura la meva tardor al meu blog

salut
joan