11 d’octubre de 2015

ROQUES DEL REI: BUSCANT CASTANYES

A la tardor toca anar a buscar castanyes. Com no teníem ganes d'anar al supermercat sino de trepitjar muntanya, ens hem apropat a Sant Hilari de Sacalm d'on surt una pista des de la part alta fins arribar a l'ermita del Pedró. Un cop allí buscarem la manera de fer el cim de les Roques de Rei, un dels pocs cims rocallosos de les Guilleries.


Matinarem una miqueta per apropar-nos aviat a l'ermita on s'hi pot arribar còmodament en un vehicle més o menys apte per transitar per pistes.



Només aparcar el cotxe, sota d'un gros castanyer, ja comencem a omplir les cistelles de castanyes.


Enfilades al castanyer.


Compte amb les punxes que protegeixen el saborós fruit.


La colla ens posarem en marxa de seguida.


Aquest és el cartell indicador de la bona direcció cap a l'ermita.


... que en el seu interior té aquest aspecte.



Costa una mica fer que els petits deixin de collir catanyes, però ens hem posat com a objectiu un cim proper, el de les Roques de Rei.


En un primer moment seguirem marques blanques, vermelles i verdes.


Enèsima aturada a pocs metres del cotxe.


L'Iván i jo enfilem aviat el camí que surt per darrere de l'església i que ens portarà cap a la pista principal.


On seguim trobant un munt de castanyes.


Cal mirar amunt per no rebre alguna castanyada al cap.


També és època de bolets per qui sàpiga reconéixer els que valen la pena.


Aquest és així de gran.


L'Irene no ha dubtat en posar-se al cantó del bolet per tenir la seva foto també.


L'Isaac dorm plàcidament a coll de la mami.


Cal anar amb compte de no perdre les marques blanques, ja que hi ha un munt  de pistes.


Gràcies als cartells no es fa massa difícil trobar el bon camí.


Aquesta serà la marca que haguem de seguir a la tornada.


Un dels pocs moments del recorregut que tindrem vistes cap a algun lloc, ja que pràcticament sempre estarem tapats pel propi bosc.


Passejant entre falgueres a la carretera del Pedró.


El recorregut és de tendència descendent 
(... després em tocarà pujar carregat amb el cistell???...)


De la mà del papi, ... un dinosaure.


En aquest punt, encara de baixada, el camí gira bruscament per deixar la pista principal.
Agafem la carretera de Sta. Margarida de Vallors.


Composició de tardor: pinyes, bolets i castanyes.


En detall.


Colors de tardor que tímidament avancen mentre ens dirigim cap al Collet de Republicans.


Castanyes que anem collint, cada cop en són més.


L'Irene es cansa de collir-ne i decideix carregar-les sota les ales.


Ben equipats per no punxar-nos, oi?


A bon ritme seguim avançant en solitari pel bosc.


El grup es va allargant.


El bosc està ben solitari tot i ser cap de setmana.


Cireres d'arboç.


Salat o dolç?


Poc a poc ens apropem al nostre objectiu que s'ha mantingut amagat fins gairebé el final.


Un àpat abans de pujar.


Vistes des d'on hem parat a fer l'aperitiu.


Ens dirigim cap a les runes de Can Cigala.


... i les deixem enrere per enfilar camí cap a les Roques de Rei.


Indicació.


Amagarem el cistell una mica entre les herbes abans de fer via cap al cim.


Seguim marca vermella.


Un corriol amagat s'enfila pel bosc.


Grimpant una miqueta se'ns treu la mandra.


Que veniu?


Nens, no correu massa que no sabem què trobarem més enllà!!


I s'aturen a esperar-nos un mica, pero`no massa que volen arribar els primers a dalt.


Un cop a dalt del bosc, un recorregut plà ens apropa fins a l'estimball del cim.


Reagrupament a la part alta.


Esperarem a la mami que va darrere tancant el grup.


Foto al cim de les Roques de Rei.
852 metres. 
No és un cim per anar fent tonteries que a la nostra esquena hi ha caiguda.


Caca de guineu??


Burilla humana... 
quan deixarem de ser tant porcs??


Les vistes cap al Montseny són magnífiques.


De tornada, qualsevol manera és bona per avançar uns metres.


Tot i que la via recolectora és la més efectiva per entretenir a la canalla.


Seguirem les marques blanques de nou cap a l'ermita del Pedró.


L'Iván s'ha literalment fos.


Castanyes a dalt dels arbres preparades per madurar i caure.


El petit de casa s'ha passat la jornada adormit i no ha volgut despertar-se fins arribar a casa.


A punt per fotografiar-se amb els 6 kg de castanyes recollides en gran part pels seus germans.


Què farem amb tot això??


Un croquis de la ruta sobre el mapa de la zona per situar-nos millor.