24 d’octubre de 2015

TURÓ DE MAÇANERS: TARDOR AL MONTSENY

Bon dia, bon dia
bon dia al matí;
la lluna s'amaga i el sol deixa sortir.
Bon dia bon dia al matí
el gall ha cantat 
i el dia ha començat.


Seguim amb la nostra determinació de gaudir dels colors de la tardor al Montseny. 
Coneixent com estava la setmana passada la Fageda Gran del Turó de l'Home i les Agudes, hem decidit desplaçar-nos cap a la zona de Santa Fe, on segurament hauran arribat els tons groguens dels faigs. Ja des de la carretera podem veure com la part més alta ha deixat caure bona part de les fulles al bosc de les Agudes.


El bosc, a aquesta alçada, està espectacular.


La zona del Pantà de Santa Fe i la Font de Passavets estan plenes de cotxes i gent que passeja pel bosc. Nosaltres avançarem una mica més endavant en direcció al Convent, on deixarem el cotxe per començar la nostra excursió.



Una cabana improvisada al tronc d'un faig.


Els bosc està millor que mai.


Aviat buscarem un bon bastó que ens ajudi en la nostra caminada.


Mentre les noies es preparen, sortim a trepitjar unes quantes fulles.


Papi, ja tenim el nostre bastó.


La ruta comença a les pistes que hi ha darrere del Convent.


Ben preparats amb bosses per collir el que s'escaigui.


Cada metre té una màgia diferent en aquest efímer moment de tardor.


Un cop darrere del Convent, ens decidim per seguir la pista que porta a Coll de Te.


Aviat veiem que hem encertat amb la ruta escollida, ja que sembla que tothom s'ha quedat a enrere.
Podrem gaudir del bosc amb tranquilitat i sense gent.


Grocs i taronges.


Passejar pel bosc amb tranquilitat i sense pressa, l'objectiu del dia.


És curiós veure un faig totalment verd junt a un vestit de taronja.


Seguim endavant a ritme infantil sense deixar de moment la pista principal.


Què mira l'Iván?



Bolets!!
Com no els coneixem, els deixarem per qui sí els coneixi.


El bosc permet sempre amagar-se entre les fulles.


Seguim endavant que ens esperen.


Fageda de tardor.


Impossible no aturar-se.


L'Irene amb les fulles caigudes.


Policromia.


Una panoràmica del bosc.


Hola!!


Mami, he trobat una branca!!


Faig de gala.


Seguirem la pista fins a un revolt ben marcat a l'esquerra.
En aquest punt ens desviarem seguint una pista secundària (i més solitària) cap a la nostra dreta.


Des d'aquest punt tenim una bona vista cap a les Agudes i les seves faldes.



Ens enfilem a un mirador natural per poder gaudir de les vistes.


Els petits venen darrere.


He escalat aquesta pedra.


Visions de tardor.


Ara toca baixar.


Amb calma i assegurant cada pas.


Foto familiar amb les Agudes abans d'endinsar-nos al bosc.


El Turó de l'Home.


Passarem per sota aquest arc natural i ...



... ens fiquem al bosc.


Deixem el Turó a la nostra esquena.


Endavant, la fageda s'estén fins on arriba la vista.


Fulles.


Mira, Iván, més bolets.


Seguim endavant i la primera cruïlla seguim el camí de la nostra dreta on ens espera...


... una pineda d'arbres de gran envergadura.


Els colors de tardor han desaparegut.



En tot moment anem seguint marques de color vermell.


El camí sota els pins ens porta cap a una formació de roques de curioses formes.


Papi, no hem portat la corda, oi?


És igual, arribarem al cim tocant amb els pals.


Un cop visitades les roques, seguim el nostre camí.


Compte de no perdre el bon camí.


Aquesta pedra té forma de cul!!
(El gran èxit de la sortida si es va amb nens).


Un petó.


Protegits en tot moment pels pins que ens fan un passadís natural.


A cavall del papi una estoneta, que em canço.


Comencem a apropar-nos de nou a la fageda.


Consultant el mapa.


Encara que tinguem clara la ruta, no està de més ensenyar als nens per on anem.
Això els implica en les decisions i els diverteix.


El tamany dels pins és monumental.


Aquest el podem abraçar gairebé del tot.


En aquest punt, a les faldes del Turó de Maçaners, abandonarem la pista i creuarem el camp de falgueres.


Compte amb els més petits que poden arribar a quedar per sota.


L'Isaac continua adormit mentre ens apropem a destí.


Tota la gama de colors a tocar de terra.


He trobat una cova.


Seguim amunt?


Sí, ja venim.


Els petits comencen a tenir gana i rondinen un mica, però...


... un bolet vermell i molt cridaner ens ajuda a superar el moment.


Compte, no el toqueu que és verinós.


Ha sigut una bona trobada, ja que és difícil de veure.


Amanita muscaria.


En aquest punt, decidim fer l'aturada per menjar, al peu d'un faig ben groc.


Detalls de tardor.


Només ens queda una petita grimpada infantil fins arribar a dalt.


Poc a poc anem cap amunt.



Jo vull anar la primera!!



Estic arribant!



La part alta és un conjunt de roques...



... que cal rodejar.



Només ens queda grimpar fins al cim amb molt de compte.



Sempre sota supervisió adulta, anem pujant per les pedres.



És el torn de l'Iván, que no es deixa ni ajudar ni aconsellar.
Encara amb més atenció cal anar.



Pensant cada pas amb cura.



Amb una petita ajuda, ens enfilem al cim.



Turó de Maçaners, 1232 m.



Les vistes cap als cims principals del Montseny són espectaculars.



Però cal anar amb compte que l'altra banda té una bona caiguda.



l'Isaac s'ha despertat al cim a punt per gaudir de les vistes.



És hora de marxar, així que no ens entretenim massa.



Baixarem pel mateix camí.



Provant d'escalar cada una de les pedres que trobem.



De nou al bosc, ens podem relaxar i celebrar que hem fet cim



Ens espera un bosc màgic de tardor.


Detalls.


Foto de germanets.


Tornant per la pineda.


Tornant per la fageda.


Espereu-me que he sentit una mofeta!!


Reagrupament a prop de la pista principal.


La boira comença a jugar amb les Agudes.


Boira.


Una altra bona activitat per fer amb els petits és la de fer dibuixos al terra.


A mida que passen les hores, els colors de la tardor canvien de to.


Fent proves amb la càmara...


... arribem al punt d'inici...


... i ens despedim del bosc que aviat veurà caure totes les fulles al terra.


Deixant els colors de tardor per l'any vinent.


Un croquis de la sortida infantil.