22 de gener de 2016

UN MAXICOSI A LA COLUMNA DEL VERDET

PER FI!!!
És divendres i ho hem aconseguit: una setmana amb unes temperatures més baixes que les que venim patint aquest hivern tan estiuenc. Les glaçades nocturnes han fet que el gel torni a aparèixer en cotes altes tot i que la neu no ha caigut al Pedraforca. 
Deixem l'Iván i l'Irene a l'escola i enfilem carretera cap al Berguedà on arribem passades les 10 del matí (una mica tard, ja ho sabem). El Pedraforca ens rep mig despullat, sense neu, amb una anunciada pujada de màximes que tornaran a fondre el poc gel que es pugui trobar i amb inversió tèrmica ben marcada. 


Les cabres pasturen a les faldes de la muntanya alienes als escaladors que hi arribem.


Amb aquesta temperatura trobarem res interessant?


Com a mínim ens passejarem una mica i respirarem aire de muntanya, que a tots ens anirà bé.


El repte és doble: en primer lloc escalar en gel a altes temperatures i en segon lloc pujar amb l'Isaac fins a peu de via i poder-lo tenir ben situat i protegit en tot moment. Per això, hem pensat que si ens pugem la cadireta del cotxe (que no pesa gaire tot i el seu volum) fins a peu de via podrem fer alguna cosa.


De moment, la situem a la meva esquena encaixada per fora de la motxilla i comencem a caminar per la pista que rodeja la muntanya.


La cara nord del Pedraforca està que sembla estiu si no fos per algun bassal glaçat que encara aguanta.


L'Isaac no triga en quedar-se adormit de nou a l'esquena de la Carmina.


Seguirem endavant per la pista i treiem el cap a la primera de les torrenteres per comprovar que la Cascada del Curset no està ni tan sols començant a formar-se. Ens enfilem pel camí fins al refugi i seguirem pujant.


El gel que trobem és molt amagat i trist de veure.


Les torrenteres estan totalment seques.


La part alta de la Cascada del Curset presenta un mínim de gel.


Seguim endavant i comencem a veure una mica de gel.
Siguem optimistes, va!!


La part alta de la Cascada de l'Arbret també té una mica de gel.


El camí s'enfila fins el desviament de Set Fonts on deixarem la pujada habitual al Pedraforca pel Verdet i seguirem rodejant la muntanya fins arribar a una goulotte encaixonada que amaga la joia gelada del massís.


La Columna del Verdet toca terra i ofereix gruix suficient com per enfilar-s'hi amb garanties.


Foto familiar amb la columna de gel.


Mentre jo preparo el material...


... situem l'Isaac amagadet i protegit sota una bauma en una petita cova fora de la línea de caiguda del gel de la catarata. 


El repte era pujar el maxicosi i ho hem aconseguit!.


Vistes des de la bauma on és l'Isaac.


És hora d'enfilar-se.


Primer cargol de gel de la temporada.


Gestionant el punt més vertical.


Superat.


Cordada familiar.
A veure qui troba l'Isaac.


Superada la part senzilla de la cascada, toca gaudir del bon gel que ens ofereix el Pedraforca.


Vinga, amunt!


Arribant al final.


Un cop superades les últimes dificultats, m'arribo fins a la reunió que hi ha en un arbre a la dreta, monto un rappel i cap a terra.


S'ha congregat una petita comunitat d'escaladors a peu de via que espera el seu torn per començar.


Jo baixo tranquil recuperant el material que he fet servir per pujar, però deixaré la corda tirada per que escali la Carmina. Aprofito per agraïr en Víctor i en Xavi la paciència durant l'espera i l'assegurança en el terç superior mentre la Carmina agafava l'Isaac que ha començat a rondinar una mica.


Celebrant l'escalada amb l'Isaac.


Sembla que avui molta gent hem cregut en les piulades de la web d'infohielo.
Ens despedim dels nostres companys a peu de via que s'enfilen ràpidament. 
A reveure!!


És hora de posar-nos seriosos de nou, que toca el torn a la mami.


En top-rope apretant els primers metres, més verticals.


Al terç mig de la columna.


Seguim pujant.


D'aprop.


Ja gairebé ho tens!!


Un cop superada la via, toca baixar.


Repte superat.


Autofoto.


Se'ns ha fet bastant tard i comencen a caure unes gotes de pluja, així que recollim tan ràpid com podem i comencem a tornar. El gel que deixem enrere ningú més l'escalarà avui.
Demà potser algú s'hi torni a enfilar, però si la calor torna com està anunciada, no crec que duri massa dies.


Retrobem el camí de baixada havent canviat la càrrega.


Us estic vigilant...


A vegades donen ganes de baixar volant, oi?


Apa, adéu, que ja arribem a la pista.


Foto finish tot just arribant al mirador de Grresolet on tenim el cotxe.


Des d'on ens despedim d'unes muntanyes del Cadí ben tristes i lliures de neu


Ha estat un plaer tornar a escalar en gel, poder tirar endavant aquesta nova aventura plena de logística, que explicada així sembla senzilla, però que cada cop es complica més.
Gràcies per la paciència, petitet de casa.
T'estimem molt, Isaac.


Croquis de la Columna del Verdet.


Una de les coses que més il.lusió em feia era poder piular una sortida fent cordada amb la Carmina.
Un petonet.




2 comentaris:

Núria Domènech Gabriel ha dit...

Sou uns campions! De la vostra força, tenacitat i valentia hem d'apendre.
Gràcies,
Família Adell-Domènech

MARC ha dit...

Tot té la seva logística, però si s'intentta se sol aconseguir.