5 de febrer de 2016

BARRANC DE COLLBIRRÓS: GEL I NINOT DE NEU

La Vall de Boí al Pirineu de Lleida  ha estat el lloc escollit per anar a passar un cap de setmana de neu i fred, però ens hem trobat amb poca neu i força calor.
QUIN HIVERN QUE PORTEM!!
A migdia, la població de Taüll ens rep amb aquesta imatge tan pròpia del mes de maig.


Abans, però, hem hagut de fer unes quantes hores de cotxe. 
Menys mal que hem fet torns al volant!


Un cop a la vall i com no podem entrar al camping fins a la tarda, decidim pujar a l'estació d'ski.
És allí on comencem a veure gel, però al terra.


Tot pujant descobrim que el barranc de Collbirrós té la seva catarata formada!!


Fem via cap al final del parking i deixem el cotxe al lloc més allunyat de les pistes.


Hi ha ganes de sortir a fer ninots de neu i estirar les cames, però primer cal abrigar-se.


Preparats?


Vinga nois, que és cap allà...


... no, papi, la neu està allí!


Finalment aconseguim reagrupar-nos i fer una foto  amb la zona innivada de les muntanyes de Boí-Taüll.


Marxem en direcció contrària, tot carregats de material i més, cap a la zona de Collbirrós.


A mig camí, en un plà ben ample ens aturem a menjar i a construir el ninot de neu que fa setmanes que hem dit que faríem.


La mami ens observa mentre fem feina.


Ja tenim el cos i ara és el torn de fer el cap.


Qui posa la pastanaga?


L'Irene i l'Iván, contents amb l'Olaf.


Objectiu del dia superat!


Cada cop ens esforcem més, oi?


El destruïm?


Sííííí!!


Decidim aprofitar el que queda de dia apropant-nos una mica més a la catarata de Collbirrós.
L'Iván localitza una girafa de neu.


La catarata està prou gelada com per impressionar, però no ho suficient per escalar-la sencera i amb seguretat. Els petits decideixen que és hora de fer un segon esmorzar.


Mentre la tropa es queda en lloc segur...


... em poso els grampons i m'apropo a  la catarata creuant el riu.


D'aprop encara és més bonica.


Gel al riu.


Detall fred.


Seient de gel.


Es veu força aigua corrent per sota, cosa que impressiona de veure.


Tot i així, les zones més allunyades de la columna central tenen un bon gruix de gel ben assentat sobre la roca. Decideixo enfilar-m'hi uns metres.


Una mica més amunt, la cosa empitjora per moments i el gruix de gel es va fent més prim.
És hora d'abandonar el gel i trobar la seguretat a la roca.


Recorregut que he fet en solitari fent una mica de gel i una mica de dry-tooling per sortir caminant per la muntanya.


Repte superat.


Vistes de de dalt cap al camí que hem de tornar a recòrrer per tornar al cotxe.


De nou juntets.


L'Isaac amb la mami a la catarata.


Aquest parell han descansat una mica i estan amb ganes de més neu.


Però hem de tornar amb calma cap el plà.


L'Iván buscant el millor pas.


Ja en zona segura es posen a córrer.


Et perseguiré!


Xuts a la neu.


- Podem fer forats a la neu amb els piolets??
- Millor agafeu les pales, no?
- NOOOOOOO


Finalment podem fer una foto dels tres petits a la neu.


S'està fent tard i cal tornar abans no es faci fosc.


Encara ens queda una estoneta per arribar a l'aparcament.
Un cop canviats de roba i asseguts al cotxe, la nit no trigarà en arribar i ens haurem de aixoplugar a dins la cabana que tenim llogada per no passar fred, que demà tocarà sortir de nou un cop el sol es desperti, o potser abans.


L'Isaac ha pogut gaudir per primera vegada de a neu. Esperem que en puguin ser moltes més.
Un petonet, carinyete.