6 de març de 2016

ALPINISME AL MONTSENY: NEU I GEL A LES AGUDES

Aquest any, que semblava que la neu no arribaria a casa, finalment hem pogut veure com el nostre Montseny s'enfarina fins ben avall a les seves faldes.
(FOTO FETA EL 29 DE FEBRER)


Ni una setmana després ha desaparegut tota la neu a la cara sud, però els qui vivim aprop sabem que a la cara nord guarda secrets blancs uns dies més, quan ja la majoria de gent no s'hi apropa a tirar boles ni a fer ninots. És moment de sortir furtivament de nit a buscar una mica d'aventura alpina al Montseny.
He sortit avui a les 6 de la matinada amb una lluna que cada dia decreix més.


Bora les 7 del matí deixo enrere la zona de Passavets i avanço uns pocs kilòmetres fins la cara nord de les Agudes.


La claror del dia m'atrapa mentre em preparo per començar.


Fa fred de bon matí, però menys del que caldria.


Les Agudes dormen encara.


Un sol tímid comença a treure el nas.


Vet aquí una de les raons per matinar a la muntanya. No té preu.


Tons rosats al cel mentre dono el primer cop d'ull a la Canal del Pont Gran o Corredor de Castellets (segons la font) que m'aproparà a la part alta del cim més bonic de tot el Montseny.


Mar de núvols a la plana de Vic.


Ha arribat l'hora i em preparo per atacar la canal el solitari.


El sol ja ha despertat les muntanyes.


Per començar l'ascenció he de baixar fins a la base del pont de la carretera per una zona de sorra que està glaçada.


Un cop abaix, em despedeixo del pont per començar a pujar.


Una canal de neu per mi sol!!


La neu anirà millorant a mida que pugi, però a la part baixa és una crosta que es trenca a cada pas.


Llàgrimes de la muntanya per un hivern tant càlid.


Tot i això, puc pujar bé buscant les parts on la neu està més dura.


Una de les particularitats de fer alpinime al Montseny és que no tot serà neu i gel, també caldrà fer ancoratges en molsa i d'altres elements naturals que us aniré mostrant.
Tot un art.


M'ho prenc amb calma, que per això he matinat, oi?


El gel al Montseny és com l'aigua al desert. un bé molt preciat.


La part baixa de la canal és la més encaixada.
De tant en tant es fa més ample, però no s'acaba d'obrir fins dalt de tot.


Gel vertical.


No és estrany trobar-se obstacles emnig de la ruta


La neu té una mica de tots els tipus de neu.


Qui deia que no es punxaria gel al Montseny?


Més content que un gínjol amb el resultat de l'aposta d'aquest matí.
Cal veure que la inclinació mitja de la canal és d'uns 50º, tot i que podem trobar algun punt més vertical...


... com ara el que trobem en aquest bloc que amb més neu sol estar tapat.


Superat el pas, un cop d'ull al camí recorregut.


Segueixo amunt fent servir arrels per progressar.


Després d'uns 200 metres de corredor, estic arribant al final, on m'espera una mica de sol solet.


Gel per les begudes!!!


La sortida de la canal m'obsequia amb unes vistes magnífiques del Matagalls i un mar de núvols que tapa bona part de la zona entre el Montseny i els Pirineus.


Aprofito el sol per reposar una mica i menjar alguna cosa abans de seguir amunt.


Veig que la cara oest de les muntanyes guarda neu fins molt avall i no m'acabo de decidir de quin camí seguir. Per un costat tinc la roca de la Cresta de Castellets, però no em sedueix anar per sec. Per una altra banda puc tirar amunt perl camí clàssic fins a la tartera de les Agudes, però pensava tornar per allí; així que començo a caminar sense tenir clar per on enfilar-me... ja veuré.
Uns metres més endavant localitzo les senyals grogues de la ruta de Castellets, que de moment descarto.


Un xic més endavant veig una entrada que pot ser una bona opció. 
Apropem-nos-hi!


Es tracta del Crredor Oest (com veuré més tard a casa).


Sembla que em cridi.


L'entrada la faré per sota de la bauma.


Gel que prové de la neu que es desfà i regela per la nit.


Tiro cap a dalt els primers metres sense saber ben bé què trobaré més amunt.


GAS!!!


Boniques formacions de gel que demà tindran un altre aspecte.
És la màgia de l'aigua aturada.


Tot i el poc gel, el seu estat és molt bo.


Tant que em permet fer uns metres, pocs, picant gel.


Superat el resalt, seguiré amunt per la neu.


Encara queda bastant per arribar dalt de tot.


El corredor Oest vist des de dalt.


El meu recorregut segueix amunt fins a un circ tancat de granit que m'ofereix una sortida elegant buscant la roca de la meva esquerra. És en aquest punt on coincidiré amb l'únic amb qui em trobaré en tota la ruta fins al cim. Es tracta d'un noi que puja per la Cresta de Castellets des de la carretera.


El deixo que s'avanci per poder seguir gaudint del meu itinerari sol (i ell també va sol, així que deu buscar el mateix). Em toca ara gestionar el pas mixte més complicat del Castellets amb roca, neu i gel. 


Fisura ideal.


Superada la xemeneia ja es veu el cim. Sol cal recórrer l'aresta durant un cinc minuts.


Sóc al cim.
He trigat unes dues hores en arribar-hi.


Les vistes són molt bones miri on miri.
El Turó i la seva carena.


El Matagalls  que comença a agafar núvols.


Serralades mítiques com Montserrat i Sant Llorenç treuen el cap per sobre els núvols.


Boira entre el Montseny i el Prepirineu.


La placa que confirma l'alçada del cim.


Segons el rellotge de sol són quarts de 9, però en l'hora solar. Realment són ara les 9:30 i cal començar a baixar després de gaudir uns minuts del cim en solitari.


Una última abans de baixar.


Per tornar decideixo no liar-me a la roca i seguir el camí que rodeja el cim de les Agudes per l'oest.


Em despedeixo del cim i m'endinso a la neu i l'ombra.


Sol he de seguir la petjada ben fressada que hi trobo per no perdrem.


Diferents estats de la neu.


Localitzo marques que em confirmen que vaig bé.


Aspecte nevat de la tartera de les Agudes.


Es tracta d'anar perdent alçada però no massa de cop.


Un cop arribes a la collada, una rampa d'un 10 metres ben vertical i nevada em torna al punt on he agafat el corredor oest.


So em cal seguir la meva petjada de fa una estona...


... i mirar de localitzar la millor entrada a la canal de baixada que em durà ben aprop del cotxe.


YUJU!!!
L'he trobat fàcilment.


Toca baixar xino-xano sense pressa per la neu.


I també pel gel.


Diuen que qui no juga no guanya. Jo avui he apostat per unes condicions i apart de trobar-ho tot en bon estat, damunt m'he trobat un pitó a la neu.


Mica en mica li vaig guanyany metres a la canal, que perd neu i guanya fulles.


Tracció a la molsa.


I també als troncs fosilitzats.


L'arc del triomf.


A la base del pont dono per superat el repte.
He trigat una hora en baixar del cim.


Sol em resta fer un últim esforç per pujar a la carretera.


Un últim cop d'ull a l'objectiu alpí d'avui.


Les Agudes vistes des de la carretera.


Trigaré menys de 5 mints en tornar al cotxe on ràpidament em desmonto per tornar a casa...


... amb la feina feta i veient que els núvols guanyen terreny ràpidament.


Em poso en marxa mentre la nuvolada creix.


La Font de Passavets a petar de gent que puja als cims per les rutes més populars.


Per acabar, un croquis de la ruta que he fet. En vermell la pujada i en verd la baixada.


Ara us deixo que m'esperen a casa per fer el l'aperitiu, que encara és aviat.