4 de març de 2016

GEL I NEU A LA VALL DE NÚRIA I EN GIL

Poc més d'hora i mitja és el que es triga en anar des de casa fins a l'estació de Queralbs on hem de preparar-nos per poder agafar el tren cremallera que ens pujarà fins al Santuari de la Vall de Núria on hem vingut a passar un dia en familia a la neu.


Arribem a temps de veure passar els dos primers trens que no s'esperen ni un minut. Ens toca esperar al tercer (en pugen fins a quatre).


Per fi arriba el nostre.


Ja som a dins!


Deixem enrere els primers túnels del trajecte.


Tornem a gaudir del sol i del bon dia.


Un cop d'ull a la part del darrere, on hi ha la cabina.


Després d'uns 15 minuts de viatge ja estem arribant. 
Poca neu a les muntanyes tot i les nevades de fa uns dies, però el llac tot gelat.


Baixem amb ganes de fer coses i passar un bon dia.
Venim carregats amb tot ho necessari.


Trepitjant la primera neu a peu de pistes.


Comencem bé...


Foto familiar a les vidreres del Santuari.


La tropa a punt per començar.


Amb l'Isaac que seu al trineu per primer cop.


La Irene passejant al seu germà.


Ens busquem un lloc on poguem fer feina amb la neu per mirar de construir un ninot.


Fent feina.


La Irene ha trobat un cau...


... i un  bloc de gel per escalar.


Al cim!.


El papi ha enllestit el ninot i sol queden uns detalls.


Completada la primera fase, és hora de tirar-se amb el trineu.


Torn de la Irene.


Torn de l'Iván.


De nou la Irene.


De nou l'Iván.


Superada la segona fase del planning d'avui, és hora de buscar una mica de gel, que l'Iván troba aprop de les parets del Santuari.


Com rellisca!!


Millor anem a buscar algun lloc més adient per escalar.


Podem anar fins a la cascada en tren?


Deixem l'ermita de Sant Gil a la nostra esquena i seguim pel camí que baixa al poble.


Ens anem allunyant del Santuari...


... i apropant-nos a les cascades que busquem.


Tota la tropa en marxa.


L'Iván s'ha decidit a deixar la comoditat del trineu per arrossegar-lo ell.


Inclús quan comencem a pujar per un tram més inclinat a dins del bosc.


Veniu?


Busquem una clariana a dins del bosc per situar-nos.


M'agafes?


Seguint la petjada.


Les expedicions pel gel andí també porten trineus amb el materal.


Irene, amb tu no puc carregar...


Poc a poc ens enfilem fins la paret...


... evitem els arbres a ran de terra...


... superem trams més inclinats...


... flanquegem...


... ens enfonsem a la neu...


... i gairebé arribem a la cascada.


A collibé del papi s'hi va millor, oi?


La cascada, una clàssica de la zona, és senzilleta i poc inclinada; és per això que es manté tot i les altes temperatures.


Els petits s'acomoden a peu de via.
Ja hi són tots tres.


El papi es posa en marxa de seguida per no entretenir-nos massa.


Començant la cascada.


Les condicions no són les millors, hi ha poc gruix i la cascada xorreja força.


A la meitat.


Algun tram l'he de fer en mixt.


Treient el cap per la part alta, veig que he arribat al final.


Vistes del Santuari des de dalt.


És hora de rapelar.


Corda!!!


Una esquimal que ja reclama que baixi el papi.


Donat que el temps està canviant, comença a nevar un mica, les condicions de la cascada no són massa bones i la canalla tenen fred, deixem estar la possibilitat de que la mami s'hi enfili també.
És hora de baixar.


Deixem enrere la cascada.


Caminant entrem en calor de nou.


Hi ha qui baixa fent la croqueta.


Malament no sembla que s'ho passi, veritat?


A la nostra esquena queda la cascada Núria-Ice que no està formada.


Panoràmica amb el llac gelat.


Gel.


Camí del Santuari, hem superat la tercera fase del plà inicial.


Cremallera que ve a buscar gent.


Amb el tren al fons.


Trobem oberta l'ermita de Sant Gil i entrem a treure el cap per veure a qui està dedicat el nom de la cascada que hem escalat.


A la sortida, un ninot petit és més interessant que cap sant.


Seguim sense poder engegar el tren... com tornarem?


Mentre ens ho pensem, tornem a fer servir el trineu.


Arrossegant (I).


Arrossegant (II).


Arrossegant (III).


L'Última fase de l'ordre del dia és pujar amb el telecabina fins al Niu de l'Àliga.
Agafem ben bé el penúltim ou que puja.


Dins de l'ou.


Estem volant pels aires!!


Els temps ha canviat i bufa força el vent, així que ni sortim.
Donem la volta i tornem a baixar.


Així tots contents.


Vistes de la ruta cap a la cascada des de les altures.


Per últim, hem arribat a l'estació del Cremallera a punt per agafar un tren que surt a quarts de sis de la tarda i que ens baixarà cap a Queralbs de nou per poder arribar a casa a bona hora.


De ben segur que repetirem l'experiència a l'estiu per poder visitar la granja dels animals que avui estava sense bèsties i també per poder fer algún cim petitó des de dalt del Niu d'Àligues.