30 de desembre de 2017

CASCADA DE LA COMA DE L'ORRI

L'última del 2017 per tancar un inici de temporada 2017-18 molt bo quant a sortides al gel.
Ens hem trobat amb l'Isma i en Carlos de nou per pujar cap a la vall del Ter. Hem deixat el cotxe a la corba de la carretera que ens deixa a la coma de l'Orri i ens hem equipat.


Cal pujar per GR i creuar el riu per un pont de fusta seguint les indicaions que abandonen la pista principal per baixar per un sender direcció la Coma de l'Orri.


Seguirem la pista evident fins a creuar el riu de nou.


La cascada queda encara lluny.


La traça oberta a la neu facilita la passejada i l'orientació.


Ja veiem el gel des de més a prop.


Molta neu quan arribem a les zones gelades.


Ja hi som!
Han sigut uns 45 minuts de marxa fins a la cascada.


Un petit corredor de neu on cal fixar-se de no caure al riu.
És hora de posar-se en marxa. 


Decidim que sigui jo l'encarregat d'obrir la via i posar els cargols.


Preparant els motors just a peu de cascada.


La inclinació ronda uns 70-75º de mitjana en tota la cascada.


Gaudeixo del gel, tot i no estar en les millors condicions.
Massa sec i trencadís. 


A dalt, un munt de reunions als arbres.
Aprofito per advertir del perill de fiar-se de reunions ja instalades que ens poden donar algún ensurt.
COMPTE!


Molta neu a la part alta.


Un cop a baix, decidim retirar cordes i que l'Isma li torni a donar de primer.


De nou a dalt. 


Ens despengem i tornem a retirar la corda.


Torn d'en Carlos que també li pega de primer.


Gairebé a dalt de tot. 


Hem decidit muntar un top-rope per fer un últim pegue a la cascada per la zona que, a vista, semblava més vertical del que no estaba cobert per neu.


El meu torn de nou.


Potser 80º en un tram curt.
El pitjor, la qualitat del gel que es trencava massa sovint.


Recollint material. 


L'Isma en el seu moment més vertical. 


Com tenim pressa i volem baixar aviat, donem per acabada la sessió matinal a la Coma de l'Orri i deixem la cascada a la desena d'escaladors amb qui hem compartit el gel.


FELIÇ 2018
SALUT I MOLT DE GLAÇ

29 de desembre de 2017

CHUMIYOTU EN FAMILIA

La penúltima de l'any l'organitzem per fer-la tots junts.


Hem estat dubtant fins l'últim moment si anar a Campelles, que ens permet aproximar el cotxe fins a peu de cascada i remuntar la torrentera gelada amb la tropa; o bé pujar a Saldes i provar de fer la Chumiyotu, que ens ofereix una zona cómoda i protegida pels petits mentre els grans escalem.
Ens hem decidit per la segona opció.


Hem deixat el cotxe a Cal Xiscu i, mentre s'anaven preparant tots plegats, he remuntat el torrent del Palancó en solitari per pujar material a peu de cascada.


El Pedraforca amb una enfarinadeta que pinta de blanc la tartera.


En uns 20 minuts a bon ritme m'he plantat a peu de cascada on he deixat el material d'escalada.


En poc més de 10 minuts tornava a ser al cotxe i, tots plegats, hem tornat a iniciar l'ascens.


Cal pujar fins la línea d'alta tensió on arribem en 5 minuts...


... i localitzar l'accés a la torrentera marcat amb pintura groga.


A la part baixa del camí.


Una imatge que explica el temps que hem tingut aquest matí.
Es pot definir com Scottish conditions per la quantitat de fenòmens meteorològics que hem tingut.
Sol, vent, neu, pluja i altra cop el sol. 
Fred o calor segons el moment del dia.
Una locura!!


Fins i tot l'arc de Sant Martí.


Poc a poc li guanyem metres al torrent.


Carregant nens.


Ja queda menys.
Es veu la cascada!


A mà esquerra segons pugem hi ha una bauma que ens ofereix un bon lloc per protegir-nos del mal temps.


La nevada s'intensifica per moments.


Un cop d'ull al Pedraforca des de la zona de la cascada.


Per fi arribem a la cascada Chumiyotu (nom que li va donar el seu aperturista, en Xavi Sánchez, en honor de dos ninots que tenia la seva filla Laia quan era petita: en Chumi i en Yotu).


Sota la pluja fem un repàs de les tècniques de progresió en gel.
La Maite està a punt de batejar-se!!


Com ha pujat d'intensitat la nevada i a estones plou més que neva, decidim muntar el CB a sota la bauma i que ningú es mulli.


Començo a escalar el primer llarg, amb molt bon gel tot i haver perdut gruix d'ençà de l'última vegada que vam venir.


Un batut de xocolata fa miracles si damunt estàs protegit del mal temps.
Aquí ni bufa aire ni fa fred.


Mirant a baix des de la part alta del primer llarg.


Superat el primer llarg monto la R1 a un pi a la dreta de la sortida de la cascada.


Torn de la Maite de pujar fins la R1.


Guanyant metres fins arribar a dalt.


El segon llarg sí que s'ha aprimat des de fa tres setmanes. La part dreta té bon gel però massa fi per protegir-lo adequadament, així que acabaré pujant per la canaleta de més a l'esquerra on el gruix de gel permet posar cargols. Compte que no està per liar-se a cops forts amb aquest tram si volem escalar tots.


Un cop a dalt, monto la R2 a un bloc de pedra.


De seguida ens tornem a reunir mentre el sol s'imposa en el cel.


El tercer tram, ja sense corda, és la continuïtat natural del torrent.


L'escalem amb calma per obtener les millors vistes del Pedraforca.


Toca baixar.
El tercer llarg el desgrimpem i muntem un ràpel d'uns 30 metres que ens deixa a peu de via.



REPTE SUPERAT.


Per no perdre massa temps, jo em quedo a la R1 mentre la Carmina es prepara per pujar de segona el primer llarg.


Els petits es queden a la bauma amb la Maite i la Carmina comença a escalar.


G A S


En uns pocs minuts estem junts a la R1.


He deixat muntat el segon llarg perquè el poguem pujar de segons i agilitzar el tema.
Torna a ploure.


Atacant la via.


A la zona més delicada.


Superades les dificultats, la Carmina surt per dalt i m'assegura des de la R2.


Mentre ella recull corda em dedico a explorar els detalls de la cascada, que xorreja aigua pel lateral dret.


Assegurat des de dalt, pujo ràpidament fins la R2.
El sol ha tornat!


Vista del tercer tram des de la R2.


Nosaltres.


El llarg és un seguit de petits ressalts molt fotogènics, però de baixa dificultat.


El Pedraforca iluminat pel sol, ens saluda des de l'altre cantó de la vall.


És hora de baixar que comença a fer-se tard.
Desgrimpem la part alta de la cascada i muntem ràpel fins a baix.


Des de la base, la Irene reclama el seu torn per escalar una mica.
Monto una R i escalarà en top-rope el primer llarg.


GAS I AMUNT!


Poc a poc comença a agafar confiança en els grampons nous, tot i que els piolets són massa grossos encara per ella.


En uns minuts s'ha enfilat fins la part alta.


Es deixa baixar poc a poc.
Se'ns està fent tard, així que no dóna temps de massa floritures.
recollim amb certa pressa, ja que hem de baixar tota la torrentera i interessa fer-ho amb llum.
Finalment ho aconseguirem sense problemes


Un últim cop d'ull al Pedraforca abans no caigui la nit i un record per la nostra Kira que allí descansa.
Petonets bonica.