4 de febrer de 2017

GOULOTTE ICE-BARZERS A LES AGUDES

El Montseny, de formes arrodonides i perfils amables, mostra gairebé cada hivern la seva cara més alpina quan la neu fa presència a les seves faldes. És l'hora d'agafar les eines, matinar i buscar aquella linia de neu i gel que es dibuixa a la cara nord del cim més alpí del massís: les Agudes.


(Imatge extreta d'un video grabat amb un dron el dia de la última gran nevada de fa uns dies al Montseny)

Sóc el primer en arribar a la muntanya. Encara de nit saludo un porc senglar que travessa la carretera amb calma aprop de Campins i poso la directa cap a Santa Fe. Una mica més amunt, al km 23.8, deixo el cotxe i m'enfilo buscant un itinerari inèdit i que he trobat a la web de Pako Crestas: pujaré pel Corredor Vol de l'Home Ocells i arribaré a l'aresta per la goulotte Ice-Barzers (nom molt encertat donada la vegetació que hi trobaré a l'entrada). 
Es tracta d'un traçat més propi de les Highlands escoceses i amb la meteorologia d'avui encara es fa més interessant: Scottish conditions amb pluja, neu, vent i fred.


Passat el km 23, en un revolt deixo el cotxe i començo a caminar per una torrentera, fàcil de distingir per la senyalització de trànsit que té a la part baixa.


La ressenya indica que hi ha camí per la part esquerra de la torrentera segons es puja, però deixo el camí per la baixada i m'enfilo amunt per la linia de neu que em durà directament a les canals.


Vaig fent l'itinerari del porc senglar.


El bosc, obert en aquesta zona, permet progressar amb facilitat tot i la inclinació del terreny.


Avui hi ha alerta del servei meteorològic per fort vent.
Jo no m'exposaré a la ventada fins arribar a la part alta, però les branques dels arbres van d'un cantó a l'altre per sobre de la meva posició.


Mentre els núvols fan curses sobre el meu cap, vaig pujant sense descans.


Tot i que sempre hi ha algun detall que em fa aturar la marxa.
Llàgrimes de neu i gel per un hivern que cada cop ho és menys a les nostres latituds.
Si no fa fred i no torna a nevar aquest any a cotes baixes, potser no es pugui repetir una ruta similar, ja que la neu aguanta, però poc i menys quan al migdia el termòmetre passa dels 20ºC com avui.


Més amunt, el bosc va perdent frondositat i endevino les canals que he vist a la ressenya.
(revista Vèrtex 228).


En aquest punt trobo algunes fites que s'enfilen per la tartera, avui coberta de neu.


Localitzo l'entrada mig amagada del corredor Vol de l'Home Ocell (Sangtraït)


Aquest corredor no és més que el camí que ens porta cap a les vies d'escalada del mateix nom i que es troben més amunt. No té continuació fins l'aresta i no té més interès a l'hivern que el de fer d'accés a la goulotte Ice-Barzers (el meu objectiu) que si té sortida a la part alta de la carena.


Sembla que tot i la boira localitzo bé els punts claus de la ruta. 


El corredor té continuitat en neu.
Si no és així, és una tartera infumable.


Pujant.
El desnivell és d'uns 45-50º aprox.


El sol ilumina la zona de Santa Fe mentre la boira guanya terreny a la part alta del massís.


Estic a l'entrada de la segona part de la ruta.
La goulotte Ice-barzers (nom propost per la vegetació punxeguda que tapissa aquesta zona de la muntanya) és un itinerari d'uns 110 metres de llarg que surt al final de la Cresta de Castellets.


Compte amb els esbarzers.


L'entrada a la goulotte té un pas de mixte (gel-roca-herba) que és la màxima dificultat del traçat.
Es proposa una graduació de M4/H55 (roca i herba) i màxim de 65º en neu i gel.


Cal superar la rimaya que separa la neu de la roca.



Són uns tres metres on he d'apretar les dents una mica i confiar en deixar ben situats els piolets.
Hi ha bons peus a banda i banda, el problema és que l'herba no ofereix el millor anclatge (el Montseny té aquesta particularitat que no té cap altra muntanya).


Superat el pas. 


Rampes de neu sobre herba és bàsicament el que em trobaré a partir d'ara.
G A S  ! !


Primera rampa de neu.


Uns metres de mixte per damunt meu.


La goulotte s'encaixona i manté la neu a sota la roca.


Segueixo disfrutant d'una ruta totalment solitaria, alpina i espectacular. 


Decideixo seguir el traçat de la neu evitant la roca, més exposada.


Herba-tooling, tot un repte.


Estic arribant a dalt i la neu va perdent qualitat.


La sortida a l'aresta és espectacular.
El vent bufa de valent entre les Agudes i el Matagalls.
Els núvols pugen del fons de la vall i el vent em dóna fort a la cara.


Sóc a tocar del cim, però aquests metres a la part alta cal travessar-los amb celeritat.
No és el millor dia per passejar per la carena.


Agudes.


Rellotge de sol.


Una única imatge al cim.


La baixada, lliure de vent, la faré directament pel bosc buscant el traçat més directe al cotxe.


Una mica de bosquing per baixar.


Aprofito la part baixa del Corredor Directe per baixar.


En poc més de 30 minuts em planto a la part baixa i he pogut localitzar el camí proposat a la ressenya per pujar.


Croquis dels aperturistes.


Content d'acabar l'itinerari amb èxit tot i que he acabat xop per la humitat de l'ambient. 


És hora de tornar cap a casa fent curses amb les fulles dirigides pel vent que corren per la carretera enfollides.