10 de febrer de 2017

POKER DE GEL AL PEDRAFORCA

El Pedraforca, paradís del gel a Catalunya, ens ofereix com cada any sorpreses a les seves torrenteres. Mai trobem les mateixes condicions, però sí que hi busquem la mateixa matèria gelada que ens faci gaudir de l'escalada més freda.


Ens hem plantat en Jordi i jo a quarts de nou del matí al mirador de la muntanya més maca de les que tenim a la nostra terra. El Pedraforca està ben nevat i la temperatura no s'enfila per damunt de zero. És bona senyal.


Paking de Gresolet sense escaladors i nosaltres que comencem a caminar per la glaçada pista buscant el gel. No tenim ninguna pensada, així que improvitzarem en funció del gel.


El Curset mostra bastant més gel que altres anys.


Iniciació, com sempre, formada la base però sense el gruix de l'any que la vam escalar.


Arbret; xorrejant aigua la zona més alta. Mala opció.


A la Rampa, com en Jordi no l'ha escalat mai, decidim treure les eines i escalar-la.


Pugem la corda per rapelar de nou i seguir endavant.


Deixem l'abeurador d'Il.lusions enrere i ens plantem a la primera dificultat de Somnis d'Hivern.


En Jordi li fot de primer.


Soledat.


Superat el primer ressalt, la millor zona dels Somnis.


Em toca picar-la de primer. 
Ho agafo amb ganes que aquest any costa trobar el dia.


El meu primer cargol de gel de la temporada.


Dificultats superades, arribo a la part alta del ressalt.


Reunió.


Ancoratge a un pont de gel.


Esperant que tregui el cap en Jordi .


El tercer ressalt ens espera després de seguir per la neu torrent amunt.


De nou en Jordi, que està entrenant per anar al Makalu (8481 m) s'hi llença de nou de cap de cordada.


Llàgrimes de gel.


El meu torn!
G A S !!


Un cop dalt de la cascada, farem un flanqueig en direcció al Verdet...


... on trobem la Columna, una petita joia gelada al Pedraforca.
Tot un clàssic que cada hivern acabem escalant.


Detall d'una columna gelada.


Sense temps per res, en Jordi s'hi torna a llençar de primer.
Està fort.


Per primera vegada de segon, escalaré la Columna del Verdet.


Sortint. 


Feina feta.


A la part alta hem recollit les eines i ens hem posat a baixar pel camí del refugi cap al cotxe.
Anem passant pel damunt de les torrenteres. 
A l'alçada de la sortida de la cascada de l'Arbret hem vist que la Berguedà estava formada (no l'havia vist mai tocant terra), així que hem decidit arribar-nos-hi.


Amb la Berguedà.


Per mi era una nova cascada, i he pogut fotre-li de primer.
La primera dificultat és una columna que arriba a posar-se a uns 80º segons la ressenya. 
Bon gel i amunt.


Superades les dificultats, m'he trobat un ample replà de neu i he buscat una cortina de gel per fer reunió improvitzant amb elements naturals i artificials.


Assegurant en Jordi...


... que ha decidit seguir amunt aprofitant que jo estava en terreny còmode.


El poc gruix de gel ens ha fet apretar de valent en aquesta zona més tumbada de la Berguedà.


El meu torn.


En Jordi m'espera en un replà amagat a dalt de tot de la cascada.
Muntem el ràpel, que arribarà justet a la base de la primera columna.
Són 60 metres de corda...


... que, aprofitant l'elasticitat, arriben abaix de tot.


És hora d'enfilar el camí de tornada que hi ha gana i ens esperen a casa després del nostre pòker d'asos al Pedraforca.


Hi tornarem aviat, espero.